ESCOLA DEL POBLENOU DEL DELTA

PROJECTE EDUCATIU






Escola del Poble Nou del Delta






ÍNDEX
0. Què és el PEZ? ................................................................................................ pàg. 1
1.- Introducció
· Situació i descripció del centre .................................................................. pàg. 2 – 6
2.- Referents Normatius ................................................................................... pàg. 7 – 9
3.- Trets d'identitat
3.1.- Escola pública ...................................................................................... pàg. 10
3.2.- Escola catalana .................................................................................... pàg. 11
3.3.- El centre i l'entorn ............................................................................... pàg. 11 - 12
3.4.- Compromís amb el medi natural i social ............................................ pàg. 13
3.5.- Una escola per a tothom ...................................................................... pàg. 13 - 14
3.6.- Educació integral ................................................................................. pàg. 15
3.7.- Coeducació ........................................................................................... pàg. 16
4.- Criteris pedagògics
4.1.- Objectius educatius ............................................................................ pàg. 17 - 18
4.2. Bases psicopedagògiques .................................................................... pàg. 19 - 20
4.3.- Criteris d’organització pedagògica en l’educació infantil ................. pàg. 21
4.4. Criteris d’organització pedagògica en l’educació primària ................ pàg. 21 - 22
4.5.- Estratègies metodològiques ............................................................... pàg. 22 - 25
 Els projectes de treball
 Els racons
 Els tallers
 Les unitats didàctiques
 La Setmana Cultural
 Agrupament de l'alumnat
 El temps i l'espai
 Optimització de recursos materials i humans
 Tipologia de les activitats
4.6.- Atenció a la diversitat ........................................................................ pàg. 26 - 28
4.6.1.- Equip d'Assessorament psicopedagògic (EAP)
4.6.2.- Comissió d'Atenció a la Diversitat de la ZER (CAD)

4.7.- Aspectes generals d'utilització de les TIC- TAC.................... pàg. 29 - 31
4.8.- Tractament dels temes transversals ................................ pàg. 31
4.9.- El Currículum ..................................................... pàg. 32
4.10.- Els horaris ......................................................................... pàg. 33
4.11. Capacitats i Competències Bàsiques ............................... pàg. 34
4.12.- Les programacions didàctiques..................................... pàg. 35
4.13.- Avaluació ........................................................ pàg. 36 - 39
4.14.- Funció docent .................................................... pàg. 40
5.- Principis organitzatius i de gestió.
5.1.- Objectius generals ................................................ pàg. 41
5.2.- Estructura organitzativa i modalitat de gestió .................... pàg. 42 - 51
Òrgans de govern:
5.2.1.- Òrgans col·legiats: Consell Escolar i Claustre de Professors/es.
5.2.2.- Òrgans Unipersonals: Directora, Cap d'estudis i Secretària.
Òrgans de coordinació:
5.2.3.- AMPA.
5.2.4.- Equips i rols educatius.
5.2.5.- L'alumnat.
5.2.6.- Personal d'administració i serveis del centre.
5.2.7.- Institucions externes.
5.2.8.- Eines i canals de difusió i comunicació per a l'organització i la relació
externa.
6. Projectes d'Escola .................................................. pàg. 52 – 54
6.1.- Projecte Escola Verda
6.2.- La biblioteca d'aula
6.3.- Llengua estrangera: anglès a infantil dues hores setmanals.
6.4.- Educació per a la salut.
6.5.- Projecte de reutilització de llibres de text ....................... pàg. 54
6.6.- Projecte de Direcció ............................................... pàg. 54




0.- QUÈS ÉS EL PEC?
Definició de Projecte Educatiu de centre, Decret 102/2010, capítol 1 –article 4:
El projecte educatiu recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta
l’activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques
i, més en general, el màxim aprofitament educatiu.
El projecte educatiu contribueix a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors
de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social.
Què volem que sigue?
Amb la seua elaboració es pretén dotar el centre d’un marc de referència global que
permeti als diferents agents educatius actuar de manera coordinada i eficaç. Al mateix
temps, té la intenció de contextualitzar tals accions en l’entorn en el qual s’ubica el centre.
En relació a estes consideracions prèvies, es planteja establir els objectius pedagògics
bàsics del centre que guien les actuacions (tant didàctiques com organitzatives) que es
duen a terme. Finalment, el PEC explicita tot això esmentat, definint l’estructura
organitzativa i el funcionament del centre.
El PEC no és quelcom preescrit ni estàtic, per tant la seua elaboració ha de ser un
procés en el qual participin activament i a través del diàleg els diferents estaments de la
comunitat educativa a través del temps incorporant progressivament aquells canvis, que
des de les qüestions tractades es generin en la vida del centre.
Per elaborar el Projecte Educatiu hem tingut en compte els recursos personals,
materials, temporals, les necessitats de l'alumnat, del centre i de l'entorn social concret,
que seran els que faran possible que es dugue a terme.
El presentem com a esbós al Consell Escolar en data 19 de gener de 2012, per tal que
en siguen coneixedors del resultat dels diferents documents que el centre ha anat elaborant
durant els darrers anys que ens són part del projecte educatiu i d'altra banda per a què se'n
puguen fer les valoracions i aportacions que es creguin convenient.
Parlem d'esbós, d'una banda per què el projecte educatiu ha de ser de ZER i d'altra
banda per què som conscients de què el present document cal que estigue adaptat al Decret
102/2010 de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. (El Departament ens ha donat
de temps fins a l'agost del 2014). Durant el present curs i el següent, pretenem que el PEC
estigue adaptat al Decret 102/2010 i que hague esdevingut en un Projecte Educatiu de
ZER.
Esperem que sigui un document funcional i significatiu per a totes aquelles persones
que el llegeixin.
1

1.- INTRODUCCIÓ
Situació i descripció del centre:
El Poble Nou del Delta
1.1.- Història del Poble
El Poble Nou del Delta està situat a 8 km de Sant Carles de la Ràpita, a 7 km de la
Platja del Trabucador i a 14 km d’Amposta i està envoltat de llacunes (El Clot,
l’Encanyissada i la Tancada), platges, canals i arrossars i on es concentren les més variades
espècies d'aus, tant aquàtiques com terrestres.
EL Poble Nou del Delta a l'hemidelta sud és una pedania d'Amposta. Fou creat per
l’Institut Nacional de Colonització l'any 1956, amb l’objectiu de donar residència i un tros
de jornal als agricultors/es que treballaven els arrossars de tota aquella àrea que ocupava
una part dels termes municipals de Sant Carles de la Ràpita i d’Amposta.
Es va repartir entre 97 famílies de colons i el poble va ser batejat amb el nom de
Villafranco del Delta, que la Generalitat de Catalunya, ja en democràcia l'any 2003, va
canviar per Poble Nou del Delta, a pesar de l'oposició d'algunes de les persones que
preferien el nom original.
Les notícies més antigues de l'àrea on s'ubica el poble fan referència a la recol·lecció
de la sal i la pesca. Al llarg dels segles XVI – XVII es desenvolupaven altres activitats com
l'aprofitament de sosa i les pastures. La Comandància de Marina va autoritzar la posada en
conreu de petites extensions en la zona marítimo-terrestre compresa entre la Ràpita i la
pantena de l'Encanyissada. D’esta manera, l'ampliació de terres cultivades per part dels
colons era constant. Estes zones eren espais on hi havia o bé muntanyes d'arena o gorgs
(una forma de pou) o galatxos (una forma de canal erosionat pel mar quan pujava i baixava
la marea). Llavors, la gent que va començar a habitar estos terrenys, van haver de
transformar-los en pla. Esta tasca va comportar molt d'esforç i molt de temps. A mesura
que passava el temps, augmentava el nombre de famílies que vivien disperses en barraques
que havien construït als seus propis terrenys.
El 16 de juny de 1991 Hèctor Pitarchvo va demanar que les terres annexes a les cases
del Poble Nou poguessin dividir-se a l'hora de donar-les en herència, ja que en aquell
moment el patrimoni era indivisible i, per tant, un propietari no podia repartir-les entre els
fills/es o familiars que possiblement havien ajudat a conrear-les i fer-les productives.
El poble es caracteritza per l'entorn natural que l'envolta, els seus carrers
enjardinats, les cases típiques amb un pati interior i la gastronomia del Delta que ofereixen
els seus restaurants.
2

1.1.1.- Serveis
El poble disposa de molts serveis dirigits al turisme, com cases rurals, cases de
colònies, 1 alberg i restaurants. També té farmàcia que obre cada dia durant 2 hores, 1
església a la qual el capellà baixa cada 15 dies a fer missa i les ocasions que cal per fer els
sagraments, 1 pista poliesportiva coberta del sostre i per dos laterals, 1 piscina que només
funciona els mesos d'estiu, ja que no està coberta, 1 camp de futbol del qual en fan ús els
pocs xiquets i xiquetes que hi ha al poble i durant els dies de festes majors.
Cal destacar que a partir del mes de març del 2009 el poble, per primera vegada a la
història, va disposar de transport públic. Cada dia un autobús realitza una parada a les 9
del matí i una a la 13:00 amb connexió a les localitats de Sant Carles de la Ràpita i a
Amposta. A més a més un dia a la setmana, durant dues hores una furgoneta fa el servei de
taxi a qui ho necessite.
L'Ajuntament és un petit edifici que es troba enfront de l'església. L'alcaldessa,
representant del Poble Nou a l'Ajuntament d'Amposta, després d'inaugurar-lo a principis
del curs 2007 - 2008, està 1 dia a la setmana per atendre als i les ciutadans. La resta de dies
l'Ajuntament està tancat i s'utilitza com a local d'ús social: el cercle de caçadors i
l'Associació de veïns. Al mateix edifici, una de les sales s'ha convertit amb la biblioteca del
poble, la qual està oberta de 16:00 a 18:00 els dissabtes, l'encarregada de la qual és la
mestra i antiga directora de l’Escola, jubilada el curs 2006/2007. La biblioteca porta en
funcionament des de l'estiu del 2007. Així mateix, l'alcaldessa va donar permís a les
mestres de l'escola per poder fer-ne ús quan ho necessitessin.
Actualment hi ha diferents entitats que representen la gent del Poble Nou del Delta:
l'Associació de Veïns i Veïnes del Poble Nou, la Comunitat de Regants, la Societat de
Caçadors, la Comissió de Festes Majors, la Comissió de Sant Antoni i l'Associació
Municipal d'Empresaris.
1.1.2.- La població
La població té un nivell socioeconòmic mitjà, tot i que cal a dir que en el moment de
la redacció d'este PEZ de 12 famílies, la meitat es troben en situació d'atur. El centre es
troba en una zona rural on la gent es dedica tant al sector secundari (conreu de l’arròs),
com el terciari (bàsicament turisme). L'evolució de l'agricultura ha canviat molt l'economia
del poble, que actualment es dedica majoritàriament al turisme rural relacionat amb el
Parc Natural del Delta de l'Ebre. El nivell cultural de la població és mitjà- baix. La mitjana
d'edat de la població són 40-45 anys.
3

Actualment hi viuen els fills/es o familiars més llunyans dels antics colons del poble
i altres famílies de la ciutat o dels pobles del voltant que ha decidit optar per la
tranquil·litat i el plaer que dóna poder viure en un entorn tant privilegiat.. És un poble
rural amb un cens de 100 habitants; amb un augment de la població durant els caps de
setmana i en èpoques festives com Setmana Santa, ponts i els mesos d’estiu. L'any 2003 es
va fer una ampliació del poble, on es van edificar 50 habitatges unifamiliars, per a l'escola
nous xiquets i xiquetes.
1.2.- L'Escola del Poble Nou del Delta
L'Escola del Poble Nou del Delta és una escola rural pública, catalana, arrelada i
compromesa amb l’entorn, tant natural com social; es defineix com un centre on la
coeducació és fonamental i on poden tenir cabuda tots els xiquets/es, així com les seues
famílies. Un centre que atribueix a l’educació una funció social compartida dirigida cap al
desenvolupament personal de tots els membres de la comunitat educativa, principalment,
els xiquets i les xiquetes, per a la comprensió i participació reflexiva i crítica en la
realitat, i per la dignitat de tots i totes. (adaptar amb les CB).
A l'Escola assisteix alumnat del poble. Només 1 cop en gairebé 50 anys el centre ha
tingut un alumne d'un altre país (alumne Saharauí acollit per una família). Per tant, com
que al Poble no hi ha immigració, a l'escola tampoc tenim alumnat.
El centre ofereix educació infantil i primària i, per tant, l’alumnat té entre 3 i 12
anys. L'escola és d'organització cíclica. En total hi ha 2 aules i l'organització i distribució de
l'alumnat està en funció del nombre i nivells en què ens puguem trobar en iniciar cada curs
escolar. Actualment, donat que estem fent la 6na hora som 2 mestres i 1/2 jornada, més els
tres especialistes que compartim amb la ZER. Comptem també amb el servei de l'EAP,
Assistent Social, coordinadora LIC (Llengua i Cohesió Social), el Centre de Recursos,
Assessorament Escoles Verdes...
L'horari del centre és de 09:00 a 12 per a l'alumnat d'infantil i fins a les 13h per a
l'alumnat de primària i de 15 a 17 per a tots. Des del curs 2010-2011, els dilluns es realitza
classe fins a les 17:30 i el tercer dijous de cada mes l'alumnat no ve als centres i el
professorat aprofitem per trobar-nos i poder fer Claustre de ZER.
4

L'escola compta amb les següents dependències: a l’entrada del centre hi ha un petit
rebedor, amb prestatgeries on es recullen llibres i materials de consulta per al professorat:
guies didàctiques, dossiers i material elaborat, llibres de consulta, llibres de text, revistes...
Dins de cada classe hi ha la biblioteca d'aula de cada un dels nivells que es troben allí.
A més de les dues aules, trobem una sala d’usos múltiples convertida en l’aula
d'informàtica, la sala del professorat, i el menjador... és en definitiva l'espai que el
professorat té fora de les classes. Dins d'este espai hi ha una petita habitació on hi ha el
despatx de la directora.
Pel que fa a l'equipament TIC hi ha set ordenadors fixes i quatre portàtils. Un
escàner, dues impressores, un canó, un projector, una vidiocàmera, una fotocopiadora i
connexió a Internet. Des del curs 2010-2011, disposem de pissarra digital a l’aula de
primària.
A l'altra entrada del centre, a més a més del rebedor hi ha una sala on es guarda
material divers i una altra aula amb el material d'educació física. També comptem amb un
gran pati amb pins gegants,una pista de ciment i dues porteries, un hort ecològic, plantes
aromàtiques, plantes amb flor i arbres fruiters: un mançaner, un taronger, una olivera, una
prunera, un ginjoler i un nesprer. donem molta importància a l'entorn del pati, ja que
moltes de les activitats es desenvolupen al seu voltant, sobretot les relacionades amb l'hort
i les festes que celebrem al centre, les quals ens ajuden al desenvolupament competencial
de l'alumnat.
El centre no compleix la normativa pel que fa a l’eliminació de barreres
arquitectòniques, ja que mai s'ha donat el cas en què hagués d’assistir algun alumne/a amb
necessitats motrius. En el cas que fos necessari es traurien. Les barreres que hi ha són
d'accés al centre, ja que per poder entrar i ha dos esglaons i per poder sortir al pati també
n’hi ha dos.
El centre no disposa d'Aula d'Acollida, però sí que hi ha un Pla d'Acollida (que
inclou l’alumnat nouvingut, sigue immigrant o de nova incorporació al centre, les famílies i
el nou professorat), elaborat per la CAD (Comissió d'Atenció a la Diversitat) i l'EDZ (Equip
Directiu de ZER), el curs 2007-2008.
Com a recursos educatius interns destacaria la gran quantitat de materials que
disposem en relació a la gent que forma el centre, com per exemple l’equipament TIC, el
material de ciències o l’extens fons bibliotecari.
5

Els tres centres que formem la ZER Mediterrània compartim 3 mestres itinerants de
l'especialitat d'Educació Física, Educació Especial i Llengua Estrangera (anglès). Pel que fa
a la mestra de religió, continuem compartim-la amb l'Escola Setze de Febrer i l'Escola de
Sant Jaume d'Enveja que no forma part de la ZER. A més a més, dels especialistes citats,
l'Ajuntament d'Amposta ens ofereix una mestra especialista de plàstica que ve al centre
dues hores setmanals.
La coordinació entre els i les mestres ha de ser prioritària, així que s'establiran
espais de temps per poder intercanviar experiències i planificar l'actuació conjunta. Els
claustres de ZER i les diferents coordinacions entre l'equip directiu de cada escola haurà de
ser una eina clau per poder tirar endavant el dia a dia i establir una major coordinació
entre els tres centres que formem la ZER Mediterrània i d'esta manera gestionar els
recursos per tal d'optimitzar-ne els resultats en tots els aspectes: pedagògics, socials,
culturals, formatius...
La ZER Mediterrània disposa d'una administrativa compartida amb la ZER
Montsià i que té com a Seu l'Escola Marjal, per tant, no és itinerant i ajuda a les direccions
dels altres centres via telèfon i internet.
6

2. REFERENTS NORMATIUS:
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.
Article 2. Principis rectors del sistema educatiu
1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l’Estatut, es
regeix pels principis generals següents:
a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l’Estatut i la resta
de legislació vigent.
b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat democràtica: la
llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat.
c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració
de tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons
públics.
d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de creació de centres, la
llibertat d’elecció entre centres públics o centres privats i la llibertat de consciència dels
alumnes.
e) El pluralisme.
f) La inclusió escolar i la cohesió social.
g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències
bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat.
h) El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels alumnes al país, i el
respecte a la convivència.
i) El respecte i el coneixement del propi cos.
j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans.
k) El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable
dels recursos naturals i del paisatge.
l) El foment de l’emprenedoria.
m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.
n) L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.
o) L’educació al llarg de la vida.
p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i
moral que vagi d’acord amb llurs conviccions.
q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.
7

2. El sistema educatiu es regeix pels principis específics següents:
a) La formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i
socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat, amb un
ensenyament de base científica, que ha d’ésser laic, d’acord amb l’Estatut, en els centres
públics i en els centres privats en què ho determini llur caràcter propi.
b) La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueixi a un bon
aprenentatge i condueixi a l'alumnat a la maduresa i la satisfacció personals.
c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti a l'alumnat la plena
integració social i laboral.
d) L’habilitació per a l’aprenentatge permanent.
e) L’estímul i el reconeixement de l’esforç i la valoració del rigor, l’honestedat i la
constància en el treball.
f) La capacitació per a exercir activament la ciutadania.
g) L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació.
h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals.
i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin
sigui el mitjà de transmissió.
3. El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius següents:
a) El funcionament integrat i la gestió descentralitzada.
b) La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats canviants de la
societat.
c) L’autonomia de cada centre.
d) La participació de la comunitat educativa.
e) La promoció del reconeixement social i professional del professorat.
f) El compromís de les famílies en el procés educatiu i l’estímul i el suport per a ferlo
possible.
g) La programació de les necessitats educatives territorialment i socialment
equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons públics.
h) La col·laboració, la cooperació i la coresponsabilització amb els ajuntaments i
altres administracions públiques.
8

Article 93. Caràcter i projecte educatiu dels centres públics
1. Les administracions han de garantir que els centres públics dels quals són titulars siguin
referent de qualitat educativa i d’assoliment dels objectius d’excel·lència i d’equitat que
aquesta llei determina.
2. L’escola pública catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la
pluralitat, trets definidors del seu caràcter propi.
3. Els centres públics es defineixen d’acord amb els principis de qualitat pedagògica, de
direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d’avaluació, de retiment de
comptes, d’implicació de les famílies, de preservació de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i
de respecte a les idees i les creences de l'alumnat i de llurs mares, pares o tutors.
4. Els principis definits pels apartats 2 i 3 inspiren el projecte educatiu que cada centre
públic ha d’adoptar en exercici de l’autonomia que aquesta llei li reconeix. En tot cas, el
projecte educatiu de cada centre s’ha de comprometre expressament a complir aquests
principis i ha de determinar la relació amb l'alumnat i les famílies, la implicació activa
del centre en l’entorn social i el compromís de cooperació i d’integració plena en la
prestació del Servei d’Educació de Catalunya.
9

3. TRETS D'IDENTITAT
2.1. Escola pública
Les Escoles de la ZER, com la resta d’escoles públiques catalanes, estan
administrades i gestionades pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya, i a qui correspon, per tant, la titularitat del centre.
Entenem l'escola com un servei públic a l’alumnat, a les famílies i a la comunitat en
general i intentem comptar amb el màxim nombre de recursos humans i materials per
garantir les millors eines educatives.
Som una escola compromesa amb l’avanç qualitatiu i l’eficàcia i, per tant, treballem
per fer evidents els trets que ens identifiquen. Proposem uns objectius de qualitat i eficàcia
i els intentem complir a partir de l’autoexigència.
Vetllem per atendre la diversitat en la composició del nostre alumnat (diversitat en
l'edat cronològica, cultural, social, cognitiva, de handicaps...) perquè això possibilita un
espai ric de desenvolupament i aprenentatge i un coneixement de l’àmplia realitat social
que ens envolta.
Este desenvolupament i aprenentatge en el si del context escolar té característiques
pròpies que el diferencien d’altres contextos: nombre de persones que intervenen,
existència de professionals, tipologia de continguts d’aprenentatge, etc. Per tant, l’escola
pública és un dret per a tots els xiquets i les xiquetes que permet vehicular el deure dels
pares i mares d’educar als seus fills/es.
L’existència de característiques pròpies de l’espai escolar no vol dir que este espai
sigui l’únic ni el millor per aprendre. Cal que es complemente amb altres contextos tan
importants com la família i l’entorn proper. Tots hem de compartir la responsabilitat en
l’esmentat desenvolupament dels xiquets/es.
L'escola del Poble Nou del Delta com a escola pública, es declara laica i
aconfessional, en tant que, tot i respectar la llibertat ideològica i religiosa de totes i tots els
membres de la comunitat, l'escola i aquells qui la representen no prendran cap tipus de
posicionament religiós o ateu, del qual se’n pugue realitzar cap tipus d’adoctrinament,
proselitisme o sectarisme que discrimine a algun dels membres de la comunitat per estes
qüestions. L’escola ha de tendir, per contra, a respectar i aprofitar esta diversitat cultural
(ideològica i religiosa) per a l’enriquiment de la comunitat.
10

3.2. Escola catalana
El centre es defineix com escola catalana perquè:
Lingüísticament:
1. El català és la llengua d’aprenentatge de l’alumnat (s’introdueix l’ensenyament del
castellà oral i escrit a cicle inicial, per garantir el coneixement de les dues llengües en
finalitzar l’educació primària. L’anglès, com a llengua estrangera i donat les hores que
tenim l'especialista al centre s’inicia a P3.
2. El català és la llengua vehicular del centre: administració, reunions, avisos i comunicats.
Culturalment:
3. El centre treballa i dóna a conèixer els elements que caracteritzen i identifiquen
Catalunya: festes, tradicions, folklore...
4. Garanteix “la incorporació tardana” a aquells alumnes que no s’incorporen a l’escola a
l’inici de l’escolaritat (P3) i que provenen de països amb idiomes diferents al català,
rebent una atenció específica i puntual que els permeti assolir les diferents
competències, però sobretot, la competència oral.
5. El centre vetlla per tal que cap membre de la comunitat educativa pugue ser discriminat
per la seua llengua, donat que la tolerància és un dels valors que orienten les relacions
interpersonals en el sí del centre. I alhora, intentarà que estos elements de diversitat
cultural esdevinguen un recurs per a l’enriquiment de la comunitat i els seus membres.
3.3. El centre i l’entorn
L’escola del Poble Nou del Delta porta endavant la seua tasca a través del seu màxim
òrgan de gestió: el Consell Escolar. Els seus estaments (Direcció, professorat, Ajuntament, ,
famílies, AMPA i personal no docent) treballen de manera compartida i creuen en la
comunitat educativa com a principal motor de l’activitat del centre.
L’escola aposta per continuar treballant el seu arrelament al medi i té una clara
voluntat d’obrir-se a les famílies i a l’entorn proper amb aportacions en els dos sentits o
direccions, que es dirigeixin cap a una presa de responsabilitats compartida respecte
l’educació dels xiquets i xiquetes de l’escola, intentant trobar les millors fórmules de
participació de tots els membres de la comunitat per a fer-ho efectiu.
11

Es potencia la relació de les FAMÍLIES amb:
1. La tutora: reunions d’aula i etapes, entrades i sortides de l'escola, entrevistes orals,
informes escrits, l'agenda escolar de l'alumnat i les notes informatives.
2. La participació en activitats sistemàtiques i quotidianes de l’aula: tallers, sortides, festes,
activitats puntuals...
A nivell SOCIAL:
1. Protocol d’entrada (famílies i “llars d’infants”) i sortida (IES Ramon Berenguer IV o IES
Alfacs) de l’alumnat.
2. Celebració de les festes obertes.
3. Sortides durant el curs escolar i colònies infantil-primària en finalitzar cada curs escolar.
4.Utilització de mitjans de comunicació interns (fulls informatius per a les famílies).
A nivell INSTITUCIONAL:
1. Ajuntament: activitat de plàstica en horari lectiu, comunicació telefònica per resoldre
dubtes, informacions via correu electrònic o carta ordinària i reunions periòdiques del PEE
(Pla Educatiu d'Entorn). Cal a dir que a nivell administratiu no formem part del PEE
d'Amposta, però ens tenen en compte com a qualsevol escola d'Amposta. El curs 2008-
2009 es va sol.licitar l'adhesió al PEE, però fins que no es torne a obrir una altra
convocatòria per a que cada ajuntament pugue adherir més entitats dins del PEE, no es
formalitzarà la situació de l'escola.
2. AMPA: gestió d’activitats extraescolars, col·laboració en les festes i algunes activitats
complementàries. El curs anterior va haver un canvi en la junta directiva.
3. Funcionament del Consell Escolar amb implicació real de tots els estaments.
4. Comissió del projecte de reutilització del material curricular i llibres de text.
S'encarrega a grans trets de revisar els llibres de text en iniciar cada curs escolar, fer-ne el
manteniment, aprovar si, s'escau la justificació de les despeses per al projecte... (Es pot
consultar el projecte de reutilització per coneixen més coses).
12

3.4. Compromís amb el medi natural i social
L’escola ens comprometem a contribuir i a vetllar per participar en el manteniment i
desenvolupament de la sostenibilitat natural i social. També vetllar perquè la comunitat
educativa interioritzi i se sensibilitzi cada vegada més vers este manteniment, i possibilitar
la manifestació reflexiva i crítica en el cas de produir-se determinades agressions vers este:
desastres ecològics, conflictes culturals...
Pel que fa als aspectes relacionats amb el manteniment del medi ambient, posem
especial atenció a fets com: (Ampliar Les Cases / Muntells)
- Reducció del consum d’aigua i llum.
- Reutilització de materials: papers, llibres, plàstics...
- Tallers, racons, sortides, etc.
- Cadena de reciclatge a l’escola.
- Treball amb institucions: Riet Vell, Escola del Parc Natural del Delta, Parc
Natural dels Ports, Camp d'aprenentatge de la Ràpita.
- Manteniment dels arbres del pati de l'escola i construcció i manteniment de
l'hort ecològic.
- Coneixement de desastres ecològics.
* Al documents “Projecte Escoles Verdes” es poden trobar les accions concretes.
Cal reforçar la idea que tots i totes podem contribuir a este objectiu; tothom pot fer
alguna cosa més per protegir el medi natural i social.
3.5. Una escola per a tothom
A l’escola, professionals, alumnat i famílies som, per sort, diferents els uns dels
altres. Potenciem una atenció a la diversitat inclusiva, no segregadora, en el marc de
l’escola comprensiva. Oferim un ensenyament al màxim de personalitzat possible
per garantir la igualtat d’oportunitats i esdevenir una escola democràtica.
Els factors de diversitat són molts (gènere, capacitats intel·lectuals, afectives,
procedència social, cultural, etc.) i estos no han de ser el criteri per etiquetar, classificar,
segregar i separar grups, sinó un factor d’enriquiment. Això implica:
13

- Cognitivament: Busquem maneres efectives per proporcionar un currículum comú que
considere la diversitat i done respostes a les diferències, als interessos, als ritmes
d’aprenentatge, etc. Atenem a l’alumnat individualment dins de l’aula ordinària.
- Culturalment: Aprofitar situacions per conèixer, comprendre i valorar les diferències
culturals i ètniques, evitant discriminacions i mostrant actituds de respecte per la
diversitat d’experiències.
- Socialment: Oferim un centre aconfessional i plural ideològicament on el nivell
socioeconòmic no sigue un factor de segregació i on s’afavoreixigue la compensació de les
possibles diferències.
Les actituds que es potencien són:
· 1. Vers les altres persones: tolerància, participació, solidaritat i vivència del lloc de
l’altre.
· 2. Vers la pròpia persona: autonomia, coneixement de les pròpies possibilitats,
interès per superar-se, esperit crític i reflexiu, creativitat.
· 3. Vers el medi: respecte i gaudiment de la riquesa natural i ambiental, així com de
la riquesa dels recursos socioculturals.
Les actuacions concretes per portar a terme este plantejament són:
· 1. Admetre tot l’alumnat del municipi.
· 2. Incloure l'especialista d’educació especial din de l’aula.
· 3. Programar la individualització segons la programació general del grup-classe.
· 4. Revisar els casos de necessitats educatives específiques que segueixen una
programació diferent a la de l’aula ordinària.
· 5. Avaluar què, quan, com...de les intervencions.
· 6. Compartir amb les famílies les actuacions generals i individuals.
· 7. Distribuir el professorat segons les necessitats del centre.
Els recursos necessaris són:
· 1. Assessorament psicopedagògic.
· 2. Materials específics.
· 3. Formació del professorat.
· 4. Coordinació a les reunions de claustre, nivell, etapa, entrevistes.
· 5. Arribar a la decisió del criteri a través del consens.
· 6. Demanar els recursos econòmics necessaris.
14

3.6. Educació integral
Entenem l’educació com aquell procés que ha de permetre als individus el
desenvolupament de la seua persona en tots els seus àmbits o dimensions (cognitiu,
socioemocional, físic, motriu...), sense reduir-nos de manera exclusiva a cap d’estes. No
només, com aquell procés de transmissió i acumulació de coneixements a nivell racional.
Tot i la dedicació de la institució escolar tradicional, a l’aspecte cognitiu, i la
progressiva ocupació sobre qüestions socials i emocionals en l’escola actual, a l'Escola del
Poble Nou del Delta tampoc volem obviar els aspectes relacionats amb la salut física dels
xiquets i xiquetes, posant especial èmfasi en la higiene corporal i l’alimentació dels infants,
entre d’altres (com el descans o el temps lliure). Tenint en compte els dèficits que presenta
la societat actual en general en les qüestions relacionades amb la salut, i més
concretament, amb l’alimentació, l’escola vetllarà per l’educació en els hàbits alimentaris
(àpats diaris i dietes equilibrades per mantenir-se actiu en les activitats bàsiques, i
saludable en la vida en general, així com hàbits socials i d’higiene relacionats amb
l’alimentació). Al mateix temps, i considerant, també, que és una necessitat fonamental de
totes les persones, entenem que l’escola ha d’oferir moments, no només d’activitat
formativa, sinó també de temps lliure, esbarjo i descans dels xiquets i xiquetes.
És, per tant, responsabilitat dels agents educatius (entre ells l’escola, com la família,
els espais de lleure, l’administració...) intentar assegurar aquells recursos per atendre les
necessitats dels xiquets/es, en especial, però també, de la resta de membres de la
comunitat, en totes les dimensions citades, i per no atemptar contra alguna d’estes, ser
previsors davant l’aparició de possibles riscos.
L’escola s’ofereix a col·laborar amb les famílies, prestant assessorament, orientació
(en cas que es sol·licite o es considere necessari) sobre l'educació en algun dels anteriors
aspectes.
15

3.7. Coeducació
Una escola que potencia el desenvolupament integral de les persones no és possible
si no aporta la diversitat d’enfocaments que enriquixen les alternatives educatives. Que
l’escola intente oferir este tractament equitatiu respecte de les diferències, no significa que
ignori els dèficits discriminatoris que són presents en la societat actual i que poden tenir
incidència en el centre. Significa que en pren consciència per actuar de manera més justa
amb aquells i/o aquelles que no siguen tractats així (justament) pel sistema social.
La comunitat educativa vetllarà perquè els continguts, les propostes d’activitats, els
hàbits, les destreses, les imatges i el llenguatge del material didàctic no tingui estereotips
sexistes que dificultin la veritable educació, basada en les aptituds de les persones. S’han
de corregir, tot reflexionant, els elements (presents en la societat i que puguen tenir una
incidència en l’escola) que encara siguen discriminatoris, ja que l’anàlisi de la realitat s’ha
de fonamentar en una reflexió personal i col·lectiva.
Mesures d’actuació positiva:
- Promoure l’elaboració de models d’actuació dins l'escola i incidint dins de cada
classe inspirats en criteris d’educació no sexista.
- Promoure mecanismes que afavoreixin la igualtat real d’oportunitats dins de
l’àmbit educatiu.
- Minimitzar al màxim des de l’acció educativa els desequilibris generats al voltant
de la discriminació sexual en la societat actual.
- Promoure per igual la participació dels xiquets i xiquetes en tot tipus d’activitats,
posant especial èmfasi en aquelles que tradicionalment han estat carregades d’elements
més discriminatoris (activitat física, tasques de la llar, per exemple), per minimitzar-los, i
oferir a tothom les mateixes possibilitats per realitzar-les.
- Aconseguir el desenvolupament de les capacitats afectives i d’autonomia dels
xiquets/es.
Amb tot això volem aconseguir la coexistència real dels dos models
culturals amb igual valor i potenciar la seua integració.
16

4. CRITERIS PEDAGÒGICS
Els objectius que a continuació detallem estant alineats amb l'objectiu prioritari del
Servei d'Educació de Catalunya, que és desenvolupar al màxim les capacitats de tots i
cadascun dels i les alumnes, com a principi fonamentador de l'equitat i garantia, alhora, de
la cohesió social (Llei 12/2009, d’Educació i Decret 102/2010 d’autonomia dels centres
educatius” i els objectius del Pla de Govern 2011-2014.
4.1. Objectius educatius:
1. Desenvolupar l’adquisició de les competències bàsiques, que han de contribuir al
desenvolupament personal de l'alumne/a. En especial, l’assoliment d'un bon nivell
d’expressió i comprensió orals, d’expressió escrita i de comprensió lectora, d’habilitats
matemàtiques bàsiques i d'autonomia en l'aprenentatge. Així mateix, la consolidació d'un
hàbit de lectura independent, diària i reflexiva, que formi lectors capaços d’accedir al
contingut de qualsevol text.
 Desenvolupar unes habilitats en l'alumnat mitjançant la utilització de procediments
i tècniques que no només comportin una aplicació d'estes davant una situació, sinó
una elecció per donar la millor resposta, una presa de decisions de l'individu, és a
dir, l'ús d'estratègies.
 Treballar la seqüència planificació-realització-avaluació a l'hora de realitzar les
tasques o activitats.
 Aprofitar la pregunta i l'error com a font d'aprenentatge.
 Afavorir una motivació de l'alumne/a intrínseca a l'activitat utilitzant diferents
recursos que facilitin l'aprenentatge.
 Utilitzar les TIC- TAC com a recursos per afavorir la millora dels processos
d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats escolars, així com per donar suport a
l'atenció a les necessitats educatives específiques i a la diversitat de l'alumnat. Els i
les alumnes han de desenvolupar la competència digital en tots els nivells educatius.
 Vetllar per l'equilibri físic-emocional de l'alumnat: acceptació d'un mateix,
autoestima, resolució de problemes de la vida.
2. Establir la competència lectora com a eix vertebrador de l’aprenentatge.
3. Aconseguir, en acabar l'escolaritat obligatòria, que l'alumnat tingue una bona
competència comunicativa; entengue, parle i escrigue en català, castellà i a un altre
nivell anglès.
17

4. Identificar precoçment les dificultats o trastorns d’aprenentatge, comunicació i
llenguatge o conducta de l'alumnat, per prendre mesures d'atenció metodològica i
personalitzada, amb el benentès que l'atenció educativa es regeix pel principi d’escola
inclusiva, vetllant perquè adquireixin les competències que els permetin el seu
desenvolupament personal i social.
5. Atendre de manera específica a l'alumnat amb altes capacitats, perquè puguin, dins
del marc curricular establert, desenvolupar al màxim el seu talent, en benefici d’ells
mateixos i dels seus companys/es.
6. Fomentar el bon comportament al centre.
 Estimular la convivència democràtica a les aules, partint de valors com la llibertat,
la solidaritat, la tolerància i la defensa dels drets humans i dels infants.
 Aprofundir en la relació humana i en les tècniques de comunicació en el grup classe
evitant les relacions de poder, per tal d'afavorir l'autonomia de l'alumnat (criteri i
capacitat d'elecció) i el progrés del grup.
 Ajudar els i les alumnes a establir relacions positives i a esdevenir capaços de
participar en la vida dels grups.
 Evitar qualsevol tipus de discriminació per raons socioculturals, de gènere, ètnia,
creences, dificultats físiques o psíquiques, etc., veient estes diferències com a factors
d'enriquiment.
 Potenciar la reflexió individual i compartida (amb el grup i amb el tutor/a) davant
d’un comportament conflictiu, evitant l’autoritarisme i els càstigs).
 Fomentar actituds cooperatives a l'escola, i ser conscients que està ubicada en una
societat força competitiva.
7. Facilitar i promoure la implicació de la família en el seguiment de l’evolució
acadèmica i personal de l’alumne/a.
8. Potenciar el coneixement de la cultura, història, geografia, economia i realitat
sociopolítica de Catalunya, així com el coneixement i la utilització de la llengua
catalana com a vehicle de comunicació i aprenentatge.
 Celebrar les festes populars i realitzar les sortides i colònies escolars com a manera
de conèixer i arrelar-se al medi.
9. Treballar per la salut dels xiquets/es, potenciant uns coneixements i uns hàbits
saludables per al seu cos i la col·lectivitat.
18

4.2. Bases psicopedagògiques
En este apartat ens referim al conjunt d’aspectes que fan que un aprenentatge sigue
reeixit, és a dir, més i millor, a partir de les capacitats personals de cada xiquet/a.
L’Educació integral
L’escola ofereix un conjunt d’activitats intencionades i organitzades, destinades a
afavorir el desenvolupament global de l’infant (físic, psíquic, emocional, afectiu, social i
cognitiu).
La construcció dels aprenentatges
Entenem que l’alumne/a és qui construeix, enriqueix, modifica, coordina i
diversifica els seus esquemes; ell/a és el veritable artífex del seu procés d’aprenentatge i
d’ell/a depèn la construcció del coneixement. El professorat té un paper mediador, entre
l’alumnat i el contingut, fomentant la negociació com a motor per prendre decisions.
Fomentem l’autorregulació entre l'alumnat i el grup per tal d’assolir els objectius fixats.
Aprenentatge funcional
És aquell que busca la utilitat i el sentit de les activitats, el que parteix dels
interessos de l'alumnat. D’esta manera el component afectiu de les persones es veu
potenciat, aspecte molt important per aconseguir un aprenentatge més reeixit. Així el
mestre/a pot partir de la motivació intrínseca, com a base de les activitats, sense oblidar
que també hi ha d’haver moments per la motivació extrínseca.
L’aprenentatge significatiu
És el que estableix un marc de relacions i connexions necessàries per tal de fer
avançar a cadascú el màxim possible a partir dels coneixements i idees prèvies. El
professorat vetlla per evitar la desmotivació per manca de repte i el bloqueig per una
demanda massa allunyada de les possibilitats.
19

Diversitat
Les situacions d’aprenentatge, tenint en compte les diferències existents a les aules,
han de ser obertes, flexibles i personalitzades, de manera que assolir-ne els objectius no
implique necessàriament l’obligatorietat, per part de l'alumnat, de seguir processos
idèntics, arribar a idèntics finals, realitzar el mateix tipus de treball. S’han de valorar els
resultats de l’aprenentatge no tan sols en funció de l’error i l’encert, sinó respecte al punt
de partida i ressaltant també la importància del procés emprat en la seua consecució.
Interacció social
Tot aprenentatge és producte de la interacció social. La interacció del grup és molt
important, ja que moltes vegades és l’autorregulador de l’activitat educativa. El paper del
mestre/a és potenciar la discussió i la reflexió del grup sobre dificultats, problemes,
presentació de propostes i suggeriments, l’intent de superació de conflictes i errors. Tot
això per tal d’afavorir l’aprenentatge.
L’activitat
Una condició bàsica de tot aprenentatge és la pròpia activitat de l’alumne/a,
entenent per activitat no tan sols l’activitat sensomotora (manipulació d’objectes), sinó
també la més estrictament cognitiva i abstracta com la selecció de fonts d’informació, la
formulació d’hipòtesis o la presa de decisions, aspectes del tot necessaris per a la
reestructuració de coneixements. Les fases de tota activitat haurien de ser tres: anticipació
o planificació, desenvolupament de la pròpia activitat i presa de consciència posterior.
L’expressió i els llenguatges
Per comunicar-se és necessària l’expressió i els llenguatges. Estos, en totes les seues
formes (verbal, matemàtic, corporal, visual i plàstic, musical), fan capaços a l'alumnat de
relacionar-se amb les persones i amb els objectes, els enriquix i els ajuda a formar la seua
personalitat.
20

4.3. Criteris d’organització pedagògica en l’educació infantil
 En el marc del que estableix l’article 77 (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació),
els elements organitzatius que hem adoptat contribueixen específicament a:
a) Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés
educatiu de llurs fills.
b) Garantir per a cada infant que les situacions d’aprenentatge mantenen viva
i estimulen la seua curiositat per tot el que l’envolta.
c) Garantir als infants l’estabilitat i la regularitat necessàries per a facilitar-los
l’aprenentatge, i també l’autoestima amb relació a tot el que aprenenen.
d) Assegurar el seguiment sistemàtic de les activitats i els projectes de grup, i
documentar els processos individuals o de grup per compartir-los amb els
infants i les famílies.
e) Escoltar els infants, atendre al que diuen i al que fan, i facilitar-los la
participació en el que els afecta, per desenvolupar-ne l’autonomia
responsable.
 L’organització de l'etapa garanteix la relació quotidiana amb la família de cada
infant i l’intercanvi d’informació sobre el seu progrés.
 L’atenció docent l'organitzem tenint en compte criteris de globalitat i de noespecialització,
excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin
una atenció docent especialitzada.
4.4. Criteris d’organització pedagògica en l’educació primària.
 En el marc del que estableix l’article 77 (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació),
els elements organitzatius que hem adoptat contribueixen específicament a:
a) Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés
educatiu.
b) Educar en el deure de l’estudi, de manera que esdevingui un hàbit.
c) Adequar la funció del professorat i dels professionals d’atenció educativa,
com a agents del procés educatiu, a les característiques i les necessitats
educatives de cada edat, nivell i context sociocultural del grup i dels individus
que l’integren.
d) Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els
resultats i els efectes de l’avaluació dels processos d’ensenyament i
d’aprenentatge i els resultats de l’avaluació del progrés assolit individualment
per cada alumne o alumna.
21

e) Educar l'alumnat en la responsabilitat d’exercir la ciutadania activa per
mitjà de la participació en els afers de la comunitat.
 L'organització de l'alumnat anirà en funció dels nivells educatius que hi hagi cada
any en començar un curs escolar. Donat que només tenim 2 classes es valorarà a
quina classe anirà l'alumnat de cicle inicial. Garantirem la coordinació dels
integrants de l’equip docent que intervenen en un mateix grup classe.
 Establirem mecanismes necessaris per garantir, sota la responsabilitat de la
direcció, i per mitjà de les actuacions de tutoria necessàries, la comunicació entre el
centre educatiu i les famílies a propòsit del progrés personal de llurs fills/es.
4.5. Estratègies metodològiques
El currículum té com a principal novetat el fet de considerar com a eix del procés
educatiu les competències bàsiques que l’alumnat necessitarà per desenvolupar les seues
funcions en la societat, en la seua futura vida laboral, així com per resoldre problemes i
situacions amb què es trobarà al llarg de la seua vida. En conseqüència seleccionem les
estratègies necessàries, perquè l’alumnat aprengue a utilitzar els recursos necessaris, els
coneixements, les habilitats i les actituds, d’una manera flexible, adequada i en tota la seua
complexitat, en contextos i situacions canviants i diversos.
Però, si es vol que l’alumnat desenvolupe estes competències, caldrà una
coordinació eficaç, que supere la simple informació sobre els continguts de les diferents
àrees i que face possible que l’alumnat relacione els aprenentatges proposats en les
diferents àrees curriculars. Esta coordinació exigeix:
· Utilitzar tots els docents les mateixes estratègies d’aprenentatge;
· Treballar articuladament les diferents estratègies i tècniques d’aprenentatge, les
habilitats comunicatives, i els diferents tipus de text i les habilitats cognitiveslingüístiques
(descriure, explicar, argumentar…);
· Acordar l’avaluació que es farà i com es tindran en compte, en esta, els aspectes
transversals.
Entenem que l’ús, principalment, dels tipus d’organització següents farà possible el
conjunt d’estratègies metodològiques abans citades:
22

1.- Els projectes de treball:
Treballar per projectes suposa que els xiquets/es trien un tema, com un espai de
coneixement a construir, i este s’aborda a partir de les seues idees prèvies amb
l’organització conjunta de professionals, alumnat i famílies. En el desenvolupament del
treball, s’utilitzen diversos recursos materials i humans per tal de desenvolupar estratègies
que permetin als infants entendre, interpretar i comunicar la realitat.
Creiem en el treball per projectes i compartim i defensem el que el Departament
exposa al decret 142/2007, de 26 de juny pel qual s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments de l’educació primària.
“ El treball per projectes és una metodologia que exemplifica els plantejaments exposats
en relació amb l’adquisició de les competències bàsiques, atès que:
· Parteix d’un tema, problema o centre d’interès negociat amb l’alumnat.
· Fa protagonista l’alumnat en la construcció del propi coneixement perquè
focalitza el desig de saber coses noves, la formulació de preguntes, la reflexió sobre
el propi saber, la recerca de nous coneixements i la reflexió sobre el propi procés
d’aprenentatge.
· Dóna gran rellevància al treball cooperatiu. S’elaboren preguntes o hipòtesis, es
prenen decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en comú el resultat de
les tasques individuals i s’elabora col·lectivament el resultat.
· Incentiva processos d’investigació que suposen cercar, seleccionar i interpretar
informació a través de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i
establir relacions amb altres problemes.
· Es transfereixen estratègies per aprendre: es representa el procés de construcció
de coneixement, s’avalua el que s’ha après i com s’ha après.
· S’activa la comunicació, el diàleg i la discussió en petit i en gran grup per
construir coneixement de forma compartida.”
2.- Els racons:
Els racons són un espai on les activitats són globals i obertes i es poden realitzar
individualment, en grup, o en parella. El paper de l’adult és de mediador entre l’alumne/a i
la seua activitat, i els sabers i continguts que s’hi fan presents. Es barreja alumnat en
diferents activitats dels racons proposats: construccions, expressió, jocs de taula,
matemàtic, experimentació i exploració que es poden relacionar amb les diferents àrees de
coneixement que ens proposa el currículum d’infantil i primària.
23

3.- Els tallers:
En gran part són un espai relacionat amb els esdeveniments més importants per a la
comunitat educativa. Per exemple, poden servir per planificar i organitzar les festes més
importants d’una manera compartida amb les famílies, poble, etc., però també l’hort, etc.
Tant infantil com primària faran les propostes i distribuiran les tasques a fer a la
resta del centre: decoració, planificació, activitats, actuacions... implicant tant a
professionals com a alumnes i famílies. Les tutores seran el fil conductor que relligarà en
últim terme totes les propostes i aportarà la visió organitzativa més general, fent d’enllaç
entre els tallers que es realitzaran.
4.- Les unitats didàctiques específiques: festes i tradicions, teatre, sortides, activitats
complementàries.
5.- La Setmana Cultural.
Durant una setmana treballarem un tema escollit entre el professorat, alumnat i
amb la col·laboració de les famílies. El treballarem amb la metodologia dels projectes de
treball.
Agrupament de l’alumnat
Una estratègia metodològica per afavorir el procés d'ensenyament-aprenentatge és
la diversificació del tipus d'agrupament de l'alumnat. A l'Escola vetllem per programar tant
activitats individuals, en gran – petit grup o en parella. Prestem una especial atenció al
treball en petit grup, ja des de les primeres edats i, en concret, al treball cooperatiu
com una de les seues variants; este ens possibilita un aprenentatge més significatiu i
l’augment de l’autoestima i motivació, elements fonamentals per a l’aprenentatge. També
considerem important el treball en parelles i, en concret, el de tutories entre iguals. En
el treball en gran grup cal tenir present la distribució de poder i que este no es concentre
en la figura del mestre/a; el rol docent ha d'anar encaminat a animar la participació de la
majoria dels xiquets/es i fer de guia en el camí dels aprenentatges.
24

El temps i l’espai
Estos són elements indispensables a tenir en compte per a garantir una bona
programació de les activitats, per això contemplem l'organització del temps i de l'espai com
una estratègia metodològica. Cal tenir present la flexibilitat del temps per adequar-nos a
les necessitats de l'alumnat. Pel que fa a l’espai pensem en la seua distribució tant interior
com exterior.
Optimització de recursos materials i humans
L'escola disposa d'uns recursos materials i humans que tot i que pensem que en
tenim suficients i varis, en ocasions, no són del tot suficients. Per això considerem
l'optimització d'aquests recursos com una estratègia metodològica, per tal de treure'n el
màxim profit en funció dels nostres objectius.
Recursos materials com llibres, murals, fulls de treball i espais a dins de les aules:
biblioteca, laboratori i l'aula d'informàtica.
Humans: tutores, especialistes, serveis socials, EAP (Equip d’Atenció
Psicopedagògica) i personal no docent.
L'entorn no només com a objecte d’estudi, sinó com a font de recursos.
Tipologia de les activitats
Les activitats que es duen a terme a l’escola poden ser de diferents característiques;
si en potenciem d'un tipus o d'un altre estarem definint una metodologia o una altra. Estes
poden ser activitats teòriques o pràctiques. Potenciem, a través d’estes activitats, capacitats
com l’observació, l’exploració i la descoberta. Ens les activitats, a més de la seua pròpia
realització, tenim en compte l’espai de planificació anterior i d’expressió posterior.
Proposem activitats inicials, de desenvolupament i síntesi.
25

4.6. Atenció a la diversitat.
Partint de la idea que tots els xiquets/es en algun moment tenen necessitats
educatives que requereixen situacions d’ensenyament-aprenentatge que els permetin
avançar en el desenvolupament de les seues capacitats intel·lectuals, de relació o
afectives, la diversitat d’atenció, d’estratègies i d’activitats multinivell sempre estarà
present en totes les situacions que es plantegin per realitzar la proposta de treball.
Cal veure la diversitat entre les persones com un valor a potenciar, que implica un
aprenentatge de vida en una societat plural i democràtica. És important no veure les
dificultats que pot presentar un infant en un moment determinat com a estàtiques i
inamovibles. Cal tenir confiança i valorar als xiquets/es per les seues habilitats i no per les
seues necessitats.
Les característiques pròpies del centre: entorn rural, nombre d’alumnat i
característiques dels mateixos, entre d’altres aspectes, permeten realitzar una intervenció
educativa que es regeix pel principi d'atenció a la diversitat, base d'una escola inclusiva.
Els mecanismes que es posen en pràctica per fer-la efectiva són organitzatius,
curriculars i metodològics. Entre aquests mecanismes, hem de considerar les adaptacions
del currículum, el suport en el grup ordinari, el treball en petit grup, les tutories entre
igauls i els agrupaments flexibles.
Entenem per agrupaments flexibles la modificació dels nivells de l’aula per adaptarnos
a les necessitats particulars de l'alumnat, així com d’altres de caràcter curricular.
Una altra mesura d’atenció serà el reforç individual o en petit grup que un mestre/a
del claustre pugue realitzar dins de l’aula ordinària. D’esta manera s’afavoreix l’atenció
individualitzada i permet respectar millor les característiques pròpies del nivell de
l’alumne/a que ha de compartir aula amb alumnat de nivells superiors i/o inferiors.
En el cas que sigue necessari, amb els i les alumnes que requereixin necessitats
educatives específiques, es realitzarà un Pla Individualitzat, amb la finalitat de facilitar-li
l'adquisició del currículum. La tutora és la responsable de realitzar el PI, però serà
aconsellada per l’EAP i el/la mestra d’EE.
Els PI s’efectuaran per aconseguir el màxim desenvolupament de les competències
bàsiques i es revisaran al inici de cada curs escolar en coordinació del tutor/a, el mestre
d’educació especial i la directora. L'avaluació i la promoció de l'alumnat amb estes
adaptacions prenen com a referent els objectius i criteris d'avaluació fixats en les
programacions adaptades.
26

En el cas que durant el curs s’incorpori alumnat provinent d’altres països, tindrem
en compte que s’ha de portar a terme un procés d’adaptació escolar i d’aprenentatge de la
llengua. Les condicions escolars de l’alumne i socioeconòmiques de la família poden ser
molt diverses, però en tot cas es planteja necessàriament un procés d'adaptació que es pot
facilitar mitjançant unes actuacions d’acollida, recollides en el document del centre “Pla
d'Acollida del centre”.
D’altra banda, podem trobar-nos amb infants que requereixen una atenció especial,
perquè mostren unes capacitats superiors a la majoria de xiquets/es de la seua edat. Per a
tots estos alumnes caldrà que tinguem previstes actuacions que els permetin participar en
la vida de l’ aula.
En resum, podria dir que la nostra actuació educativa anirà encaminada:
- A portar a terme mesures d’ensenyament adaptat, on els objectius i continguts, es
mantenen constants, mentre que la manera en com els i les alumnes s’apropen a
l’adquisició dels mateixos, és el que es diversifica: atendre a la necessitat tant per
dèficit com per excés.
- Proposar activitats de diferent dificultat i diferents per a cada alumne/a o grup en
funció de les seues capacitats, destreses, interessos i motivacions.
- Establir, per a determinats alumnes, propostes curriculars que suposen una
adaptació al ritme dels seus aprenentatges d’acord amb DECRET 299/1997, de 25
de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives
específiques.
- Portar a terme una acció pedagògica diferent, dirigida a l'alumnat que adquireixi
els objectius i continguts en moments distints del temps.
- Portar a terme activitats grupals i agrupacions flexibles. Coordinació amb els
professionals de suport a l’acció educativa del centre a fi d’oferir una proposta
curricular que done resposta a les necessitats de l’alumnat.
4.6.1 Equip d’assessorament psicopedagògic (EAP)
Objectius prioritaris:
1. Donar suport i coordinar activitats adreçades a l’alumnat del centre.
2. Assessorar en estratègies organitzatives i metodològiques i ús de recursos didàctics.
3. Col·laborar i donar suport en l’atenció a la diversitat.
4. Dinamitzar els projectes de centre.
5. Assessorar en la utilització de recursos didàctics.
6. Gestionar la formació de centre.
27

Funcions:
· Identificació i avaluació psicopedagògica i social de necessitats educatives de
l’alumnat.
· Assessorament al professorat en la planificació de la resposta educativa.
· Col·laboració en l’elaboració de les adaptacions curriculars per a l'alumnat amb
N.E.E.
· Seguiment de les adaptacions curriculars.
· Seguiment dels i les alumnes en què s’ha intervingut.
· Informació, a través de l’equip directiu, de les valoracions que pot fer l’EAP.
· Recollida de les demandes del centre.
· Informació als pares i mares de les valoracions realitzades.
· Orientació a les famílies sobre serveis i recursos del sector.
· Derivació als serveis externs implicats i suspensió d’aquests.
· Coordinació amb el o la mestra de suport per a l’educació especial de la ZER.
4.6.2 Comissió d'Atenció a la Diversitat de la ZER.
Per afavorir el seguiment i cohesió en les actuacions que es duen a terme per
atendre a la diversitat a nivell de la ZER sobretot de l’alumnat que presenta necessitats
educatives específiques, la ZER compta des del curs 2007-2008 amb la Comissió
d'Atenció a la Diversitats (CAD), integrada pels següents membres:
 Psicopedagoga de l’EAP del Montsià.
 Mestre/a especialista d’educació especial.
 Coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social de la ZER.
 Directora de la ZER.
La Comissió d’Atenció a la Diversitat haurà de determinar els criteris per a l’atenció
a la diversitat de necessitats educatives de l'alumnat, els procediments que s’empraran per
determinar estes necessitats educatives i per formular les adaptacions que corresponguen,
així com els trets bàsics de les formes organitzatives i dels criteris metodològics que, en el
context dels diferents centres que integren la ZER, es consideren més idonis per atendre la
diversitat de l’alumnat. “Per ampliar la informació, mirar el projecte de la CAD”.
28

4.7 Aspectes generals d’utilització de les TIC i TAC.
 Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
 Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC)
Creiem i partim de la base de què les tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC) ofereixen múltiples recursos per a l’acció didàctica i per a l’aprenentatge de l'alumnat
esdevenen un element de motivació i de dinamització per a l'adquisició de les
competències bàsiques i, en especial, de la competència digital, i de canvi i millora en els
processos d’ensenyament i d’aprenentatge, és a dir, esdevenen tecnologies per a
l’aprenentatge i el coneixement (TAC).
La ZER disposa d'un Pla TAC, basat en el document “Orientacions per al
desenvolupament educatiu de les TIC s’enumeren, a títol orientatiu, les funcions bàsiques
que s'han d'exercicir en el marc de la coordinació TAC i la planificació d’accions per
promoure i garantir l'ús de la tecnologia per a l'aprenentatge.
A continuació, definim les fórmules que considerem més adequades per garantir la
coordinació òptima dels usos de les tecnologies en tots els seus vessants -organitzatius,
pedagògics o tècnics-.
A l'Educació infantil, seguint la proposta curricular del Departament que té en
compte el llenguatge audiovisual dins de l'àrea de comunicació i llenguatges, pensem que
cal educar tant en el seu ús com en la seua comprensió. Promourem l’alfabetització també
en este llenguatge i el desenvolupament d’habilitats i actituds que permetin interpretar-lo,
fent-ne un ús crític i constructiu. Per això, en la intervenció preveurem quins mitjans
audiovisuals es posaran a l’abast i de quina manera s’utilitzaran.
La integració de les tecnologies de la informació i de la comunicació que mostra el
currículum en els aprenentatges de les diferents àrees, servirà com a mitjà per organitzar,
aplicar, presentar la informació en diferents formats, per part del professorat però també
d’iniciació amb l’alumnat, en el segon cicle de l’educació infantil, per aprendre a llegir i a
escriure de forma individual i col·lectiva, per comunicar-se, i per publicar les informacions
i les creacions.
Es treballarà amb els recursos més adients per a l’aprenentatge, de forma
globalitzada i amb metodologies i estratègies adequades, valorant la incidència de les noves
modalitats de comunicació, producció i cerca d’informació que aporta Internet.
Aquestes tecnologies també les tindrem en compte com a instruments de recull de
treballs de classe i de comunicació amb les famílies (Internet i els entorns virtuals, com per
exemple els blocs). Els infants, ja de ben petits, poden interactuar amb l'ordinador. L'èxit
de la situació dependrà de la complexitat de la tasca i de l'entorn de treball que se'ls
29

proposi. Cal tenir present, però, que els xiquets/es hauran de realitzar uns certs
aprenentatges i que seguiran les pautes habituals d'aquestes edats.
El treball amb ordinador els haurà de familiaritzar amb una eina que cada dia serà
més important. Hauran de crear una base de control motriu i d'habilitats tècniques i
experiències enriquidores que serà el fonament de futurs aprenentatges.
A Primària l'ús de les TIC i les TAC són una competència a desenvolupar: la
competència del Tractament de la informació i competència digital que ens porta al treball
de la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de
tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, escrit,
audiovisual, digital) amb una actitud crítica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges
específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor).
Les noves tecnologies són presents cada vegada més en l’entorn dels infants. De la
mateixa manera que sempre s’ha considerat necessari alfabetitzar les noves generacions
d’acord amb el llenguatge oral i escrit de cada societat i amb la cultura com a instrument de
desenvolupament psicoevolutiu, intel·lectual i social, l’alfabetització audiovisual és una
exigència de la societat en què vivim caracteritzada per la universalitat de la informació i
de la comunicació.
Des de l’escola ens plantegem el treball dels mitjans audiovisuals i les noves
tecnologies dins del PCZ com a recurs didàctic que permet millorar la pràctica docent i
facilitar el procés d’ensenyament – aprenentatge. Uns dels objectius més importants és
aconseguir que tots els i les alumnes es familiaritzin amb els procediments i tècniques
elementals de maneig, compensant les possibles desigualtats que puguen provocar el fet
de no tindre esta eina a casa seua. El treball amb l’ordinador queda inclòs com a
contingut de treball dintre de la programació de cada cicle. A cada nivell, a més a més, de
treballar l’ordinador com a recurs multimèdia, de dinamització de diferents vies
perceptives, de possibilitat d’assaig i reforç per atendre a distints ritmes d’aprenentatge...
es treballarà el programa Word com a editor de textos. La comissió d’informàtica ha
elaborat una proposta d’activitats per treballar les eines del programa adaptades per a
cada nivell, des d’Infantil fins a Primària.
Utilitzarem l’aula d’informàtica quan sigue necessari, però de manera sistemàtica ho
farem 1 cop a la setmana amb la mestra tutora. Les estones del dia a dia ens portaran a què
aprofitem l’aula d’informàtica per treballar el programa Word, fent activitats relacionades
amb la unitat didàctica que estiguem treballant, per exemple: escriurem el nom de tots els
nens/es per fer la capsa dels noms; escriurem el nom de les paraules que surtin a les
unitats didàctiques, per exemple, el nom dels fruit de la tardor, per enganxar-los al mural
30

que haurem fet; escriure la dita del mes; copiarem un petit text relacionat amb el tema de
treball; escriurem receptes, per exemple la recepta dels panellets i de la coca de Sant Joan;
escriurem notes informatives a les famílies; escriurem paraules d’un mateix camp semàntic
“Un vaixell carregat de...”; escriurem frases sobre el tema que s’està treballant, llegir-les i
trobar disbarats “Frases possibles i frases amb disbarats”; endevinalles; poesies; notícies,
contes i altres coses que se’ns acudeixin mentre portem a terme les unitats didàctiques,
buscarem informació... També dedicarem estones a fer activitats multimèdia, també
relacionades amb el tema que s’estigue treballant, per exemple: activitats del portal
edu365. En este portal trobem les activitats Clic, que són múltiples activitats interactives
plantejades per a cada matèria pròpia de les diferents àrees.
Este curs coma novetat, el Departament ens donarà 4 portàtils dins del Programa
1x1 per a l'alumnat de cicle superior. Per tant, donat que a l'aula hi ha un ordinador
estàtic (el de la pantalla digital), més els 4 portàtils, podrem utilitzar de manera més
constant les TIC per al foment de les TAC.
4.8. Tractament dels temes transversals.
En establir els principis de qualitat del sistema educatiu, es fa menció a la
importància que té l’assumpció dels valors personals i socials per part de l’escola a fi de
transmetre’ls a l'alumnat a través de la pròpia acció educativa. Dins d’estos valors
personals i socials cobren especial rellevància el tractament dels tradicionalment
anomenats temes transversals.
Els Temes Transversals són temes molt demandats per la societat actual i estan
carregats d’actituds, valors i normes i a més a més, han d’impregnar la totalitat de la tasca
educativa. A nivell legal, l’Ordre del Conseller de 20 de desembre de 1994 estableix la
forma i la obligatorietat de treballar estos temes tant des del PEC fins a la Programació
d’aula.
Així doncs, l’educació vial, l’educació per a la salut, per a la igualtat entre sexes,
l’educació per a la pau, l’educació ambiental, del consumidor, l’educació moral, l’educació
sexual i l’educació en la interculturalitat, són valors que transversalitzen el procés
d’ensenyament-aprenentatge i estindran en compte tant en el Projecte Educatiu com en les
Programacions didàctiques. El professorat haurà de tindre en compte en la planificació de
la Programació Didàctica estos temes transversals que estableixen continguts vinculats al
currículum, que no estan organitzats en àrees, però que estan immersos en el quefer
quotidià. Per exemple, des de l’escola fomentarem el treball de la “Roda dels esmorzars”,
on cada dia els infants, prèviament acordat amb els pares i mares, hauran de portar
aliments diferents per esmorzar: fruita, entrepà, galetes i/o cereals, làctics i derivats, sucs,
fruits secs i torrades amb mantega i melmelada.
31

4.9.- El Currículum
1. El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del
sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris
d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques. El
currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona
guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de
concretar-ne l’aplicació.
2. El currículum s’orienta, entre altres finalitats, a la consecució dels objectius següents:
a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i les capacitats generals de l'alumnat
perquè adquireixin les competències i assoleixin el domini dels continguts que es
determinin.
b) Capacitar els i les alumnes per comprendre llur entorn i per a relacionar-s’hi
d’una manera activa, crítica, cooperativa i responsable.
c) Aconseguir que l'alumnat assoleixi el coneixement de les característiques socials,
culturals, artístiques, ambientals, geogràfiques, econòmiques, històriques i lingüístiques
del país, i també el coneixement d’altres pobles i comunitats.
d) Aconseguir que els i les alumnes adquireixin unes bones habilitats comunicatives,
una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes i
el domini dels nous llenguatges.
e) Aconseguir que l'alumnat assoleixi un coneixement adequat del propi cos i
adquireixin habilitats físiques i esportives.
f) Afavorir l’aplicació en situacions diverses i l’actualització permanent dels
coneixements adquirits per l'alumnat.
g) Capacitar els i les alumnes per a l’exercici de la ciutadania, amb respecte als drets
i les llibertats fonamentals de les persones i als principis bàsics de la convivència
democràtica.
h) Capacitar l'alumnat per al desenvolupament d’estratègies d’autoregulació dels
aprenentatges, per a l’aprenentatge autònom i per a l’exercici d’activitats professionals.
i) Capacitar els i les alumnes per a l’anàlisi crítica dels mitjans de comunicació i de
l’ús de les noves tecnologies.
j) Permetre una organització flexible, diversa i individualitzada de l’ordenació dels
continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible una
educació inclusiva.
32

4.10. Els horaris
Horari de l'alumnat:
La distribució horària de l'alumnat es farà tenint en compte:
· La natural flexibilitat que exigeixen les característiques pedagògiques dels i les
alumnes i, en este cas, del professorat del centre, en els diversos nivells educatius i
les possibles necessitats educatives específiques.
· Les possibilitats de rendiment i concentració de l'alumnat, així com l’aplicació de
metodologies globalitzadores i/o de caràcter interdisciplinari.
· La distribució setmanal per àrees d’aprenentatge de l’horari lectiu dedicat a
l’ensenyament reglat es farà d’acord amb les orientacions establertes a la
normativa vigent: decret 142/2007, de 26 de juny pel qual s’estableix l’ordenació
dels ensenyaments de l’educació primària.
· De les 5250 hores totals lectives de l’etapa, les 665 hores restants es destinaran a
completar l’organització del currículum mitjançant, entre d’altres, l’atenció a la
diversitat de l’alumnat, l’organització d’agrupaments flexibles, el reforç educatiu i
l’ampliació horària de les àrees.
Horari professorat
L'horari del professorat es farà tenint en compte les instruccions inicials de cada
curs on es contemplen les hores lectives i les de permanència al centre. Pel que fa a les
hores de permanència, caldrà que les hores estiguen distribuïdes per treballar:
1. Tasques docents
2. Organització curricular:
• Reunions del professorat del centre per concretar els objectius i continguts a
treballar amb l'alumnat que tenim a l’aula tenint en compte que són de cicles
diferents. Caldrà planificar i programar les diferents àrees.
3. Coordinació mestres:
• Caldrà una coordinació entre especialistes i tutores, per tal de planificar els
continguts de treball i establir-ne una bona coordinació i seqüenciació.
• En el cas que hi hague alumnat amb NEE, s’establiran coordinacions de manera
periòdica amb el/la mestra d’educació especial per fer el seguiment de l'alumnat.
4. Claustre: 2 hores setmanals.
5. Atenció a les famílies
33

4.11. Capacitats i Competències Bàsiques.
En l'educació infantil prioritzem l'assoliment de les capacitats: motrius, cognitives,
emocionals o d’equilibri personal, relacionals, i d’inserció i actuació social; les quals
s’organitzen al voltant de quatre eixos competencials que retornen a la idea d’educar per
viure i conviure al nostre món actual.
El desenvolupament de les capacitats i la seua interrelació ha de permetre als
xiquets/es créixer íntegrament com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges
continuats i progressius, que seguiran a l'etapa d'educació primària amb el
desenvolupament de les competències bàsiques. Per saber més coses de les capacitats es
pot consultar el document El desplegament del currículum i la programació al segon cicle
d'educació infantil.
En l'educació primària prioritzem l'assoliment de les competències bàsiques que
afavoreixen l'autonomia necessària per a l'aprenentatge i per al desenvolupament personal
i social. En l'annex 1 del Decret 142/2007, de 26 de juny, s'estableixen les competències
bàsiques, que són les mateixes per a tot l'ensenyament obligatori. L'escola, està en procés
de realització d'un document on es recullen els objectius que pensem que garanteixen
l'assoliment de les competències bàsiques i l'atenció que cal donar, des de cada una de les
àrees, a les competències que tenen un caràcter més transversal. (Serà una part del PE).
La finalitat central de cadascuna de les àrees del currículum és el desenvolupament
de les competències bàsiques. Cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de
diferents competències i, a la vegada, cada una de les competències bàsiques s'assoleix com
a conseqüència del treball en les distintes àrees.
El web Currículum i organització, a Àmbits > Competències > Competències
bàsiques, ofereix recursos i materials com a eina de suport als centres per a la millora de
l'adquisició de les competències bàsiques de l'alumnat.
34

4.12.- Les programacions didàctiques.
Entenem la programació com la planificació de la tasca educativa adreçada als i les
alumnes de cada cicle de l'etapa i per a cada àrea o àmbit de coneixements, que comporta
la concreció, distribució i temporització al llarg de cada cicle dels objectius, continguts i
criteris d'avaluació i de la relació d'estos elements amb les competències bàsiques. La zER
disposa d'un document de seqüenciació dels continguts curriculars per a cada àrea i cicle,
el qual n'és una part del Projecte Educatiu segons el que s'estableix en els articles 14 i 17 del
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC núm. 5686, de
5.8.2010). El text literal d'aquests articles permet als centres implantar estratègies
didàctiques pròpies amb l'objectiu fonamental de millorar els resultats educatius dels
alumnes i les estratègies d'ensenyament i aprenentatge.
En la programació l'avaluació no pot quedar limitada a la identificació del que s'ha
après. És essencial que es programi també la pràctica de l'avaluació formativa, entesa com
a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les dificultats i els errors i
trobar camins per superar-los.
Així mateix, també s'han de prendre decisions en relació amb les opcions
metodològiques, organitzatives i d'atenció a la diversitat de tot l'alumnat i amb les
connexions entre les diferents àrees.
La programació ha de ser coherent al llarg de cada cicle i de l'etapa. S'ha de
formalitzar per escrit, com a complement del projecte educatiu. El professorat caldrà que
en iniciar el curs revise les programacions dels cursos anteriors i la proposta de planificació
del curs anterior, qua la mestra tutora de l'alumnat deixa en finalitzar el curs, per la de
poder fer la temporalització anual. Les temporalitzacions caldrà que s'entreguen a la
direcció del centre en iniciar el curs i les programacions modificades s'entregaran en
finalitzar cada trimestre. En finalitzar el curs, durant el mes de juny caldrà entregar a la
Direcció totes les programacions. L'escola, a la lletra p, dins del curs corresponent disposa
d'unes graelles de programació que seran el model a seguir, així com materials de suport
per poder elaborar les programacions:
Per a l’educació infantil es disposa d’orientacions i d’informació complementària
per a l’elaboració de les programacions: El desplegament del currículum i la programació
al segon cicle de l’educació infantil.
Per a l’educació primària es disposa de dos documents:
• Desplegament del currículum a l'educació primària.
• Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a
l’educació bàsica
35

4.13. Avaluació
Entenem l’avaluació com a reguladora de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge
i ha de ser coneguda i coordinada per tot el professorat. Ha de permetre decidir i adaptar
les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu progrés a
mesura que avança en els aprenentatges.
És una eina bàsica que ha de permetre determinar el grau en què es van aconseguint
les intencions educatives i ha de donar elements per a la reflexió i revisió de la pràctica
docent per aconseguir canvis i millores en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge. Ha de
ser una part fonamental en la programació, en el disseny i la realització de les activitats
d’aprenentatge.
Ha de permetre que l’alumnat conegue i contraste l’assoliment aconseguit de les
competències que són l’objectiu de l’aprenentatge, a través de l’anàlisi de tot el procés
d’ensenyament i d’aprenentatge. Alhora, ha de fomentar la participació de l’alumnat que
haurà d’implicar-se essent conscient i reflexionant sobre què aprèn, està aprenent o ja ha
après, i intervenint en la recerca de solucions a les seues dificultats d’aprenentatge.
Ha de tindre en compte tant la participació individual com col·lectiva i contemplar
la valoració independent d’estos dos tipus de participació en les activitats de grup.
Cal utilitzar la diversitat d’instruments d’avaluació: discussions en gran i en petit
grup, preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposició a l’aula dels
treballs, problemes o investigacions fetes, realització de proves, etc. El coneixement
explícit per part de l’alumnat dels criteris de correcció de cada instrument, alhora que
facilita l’aprenentatge, dóna eines per a nous aprenentatges. Tots estos instruments es
complementen i proporcionen informació al professorat i a l’alumnat i han de ser utilitzats
en tots els moments del procés amb la finalitat de detectar, seguir, regular i retroalimentar
el procés d’ensenyament i d’aprenentatge.
L’avaluació té com a funció ajustar l’ajut pedagògic a les característiques individuals
de l’alumnat. També ha de permetre determinar el grau en que s’han aconseguit els
objectius que ens proposàvem en programar la nostra acció docent. Per això l’avaluació ha
de ser de l’alumnat, del professorat i del centre i ha de ser contínua i global.
Pel que fa a l’avaluació de l’alumne/a, l'avaluació serveix per conèixer els resultats
de l’aprenentatge (avaluació sumativa), per regular les dificultats i els errors de l’alumnat
(avaluació formativa) i per afavorir que l’alumnat vagi aprenent a regular-se
autònomament (avaluació formadora: autoavaluació i coavaluació). Per fer això cal
seleccionar els continguts que resultin més significatius i aplicar una avaluació que sigui
36

útil per a l’activitat docent, gratificant per a l’alumnat en el seu aprenentatge i orientadora
per al professorat i per a l’alumnat en les seues actuacions.
S’ha de compartir amb l’alumnat el procés avaluador, fent-lo partícip i protagonista
del seu procés d’aprenentatge.
L’avaluació és un procés constant al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge
que cal planificar en tres moments clau: en l’avaluació inicial o diagnòstica, en l’avaluació
mentre s’està aprenent i en l’avaluació final, regulant-ne el procés d’ensenyament i
d’aprenentatge i les dificultats i els errors de l’alumnat.
Per resumir-ho diríem que ha de passar per tres moments: inicial, formativa i
sumativa i cal que es tinguen en compte els continguts treballats, els objectius proposats i
els criteris d'avaluació específics, atenent a les competències bàsiques. També cal tenir
present la importància de l’autoavaluació. Esta avaluació es reflectirà en les entrevistes
entre la tutora i les famílies i en l’informe de progrés de l’alumne/a (dos per curs a
educació infantil i tres per curs a educació primària).
L’avaluació de la tasca docent i de la dinàmica organitzativa i pedagògica del centre
correspon a les reunions entre el professorat del centre: tutores i especialistes i en aquells
aspectes que es prioritzen, a l'avaluació interna.
L'avaluació dels processos d'aprenentatge de l'alumnat serà contínua i global, de
manera que especialment es tindrà en compte el progrés de l'alumne/a en el conjunt
d'àrees del currículum i l'assoliment de les competències bàsiques.
L'avaluació prendrà en consideració els diferents elements del currículum, el treball
fet a classe, a casa i l'interès i l'esforç en progressar demostrat per l'alumne/a. Es posarà
especial cura en l'avaluació formativa i en el grau d'adquisició de les competències
bàsiques.
En el supòsit que el progrés de l'alumne/a no sigue l'adequat, s'establiran mesures
d'atenció per facilitar-li l'adquisició dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per poder
seguir el procés educatiu. Estes mesures s'adoptaran en qualsevol moment del curs, tant
prompte siguen detectades.
En acabar l'etapa s'elaborarà un informe global individualitzat del procés seguit per
l'alumne/a, del nivell d'adquisició dels aprenentatges i de les competències bàsiques.
37

Avaluació Inicial – ACL - Avaluació Diagnòstica – Prova avaluació de 6è
A nivell de centre al inici de curs es realitzen en els diferents nivells proves
d’avaluació inicial per determinar els coneixements previs dels i les alumnes en les
diferents àrees. A l’educació infantil es realitzen unes proves d’avaluació de conceptes
bàsics també per establir el punt de partida de l’alumnat.
En el mes d’octubre es realitzen a tots els i les alumnes de primària des de 1r a 6è les
proves d’Avaluació de la Comprensió Lectora (ACL) per determinar el grau
d’assoliment d’esta competència i en el mes de maig es tornen a realitzar per poder fer
una comparació quantitativa, però sobretot qualitativa de l’evolució de l’alumnat en esta
competència.
A l'alumnat de 5è de primària a mitjans del mes d'octubre se li realitzarà una prova
anomenada avaluació diagnòstica, que no tindrà efectes en l'expedient acadèmic
individual, sinó caràcter orientador i formatiu per al centre, i informatiu per a les famílies
i per al conjunt de la comunitat educativa. El Departament d'Educació ens facilitarà als
centres els models, instruccions i suport necessari per dur a terme l'avaluació diagnòstica.
A l'alumnat de 6è de primària durant el mes de maig, se li passa la prova
d'avaluació de 6è. És una prova que avalua les competències bàsiques lingüístiques i
matemàtiques i coneixements bàsics que ha d'haver adquirit l'alumnat al final de
l'educació primària per poder seguir amb normalitat el currículum previst per a l'ESO. El
resultat de la prova no tindrà efecte ni en l'avaluació final de l'alumnat ni en les decisions
de pas de curs.
L'avaluació de sisè d'educació primària:
 És una avaluació externa de caràcter formatiu i orientador.
 Mesura el grau d'assoliment de competències bàsiques en acabar l'educació
primària.
 Facilita informació als centres dels punts forts i febles en l'adquisició de les
competències bàsiques de l'alumnat.
 Constitueix un instrument per a la millora dels resultats de l'alumnat.
 Afavoreix la transició de l'educació primària a l'educació secundària obligatòria.
 Permet disposar d'informació sobre el sistema educatiu català.
38

Avaluacions trimestrals
Els tutors/es seran els responsables finals dels informes, però caldrà que cada
especialista entregue el mateix dia de la junta d'avaluació la seua part de l'informe i si
disposa de temps, introduir els criteris avaluats a l'informe.
L'escola disposa d'un model d'informe situat a la lletra p dins de la carpeta
d'avaluació. Caldrà que cada mestre/a introdueixi els criteris d'avaluació avaluats de les
unitats didàctiques treballades als apartats corresponents dels informes.
S'estudiarà la possibilitat de què els informes els realitzem a partir del 2n trimestre
amb el SAGA. Cal valorar el funcionament de l'aplicació, tenint en compte la connectivitat
que tenim a l'escola, el model d'informe tancat del SAGA... En parlarem en claustre i
prendrem una decisió. De moment el Departament només ens demana obligatòriament
fer pel SAGA les avaluacions finals de cicle i així ho realitzem.
Abans de la realització de l’informe es realitzarà la junta d’avaluació de les tutores
del centre conjuntament amb els especialistes en les dates que a sota s’indiquen, a fi de
comentar el seguiment de cada un dels i les alumnes en les diferents àrees i deixar
constància dels progressos i dificultats que presenta l’alumnat en les diferents àrees que
componen el currículum.
Per a assistir a la junta d'avaluació caldrà portar dos documents en format
Word 0 OpenOffice i impresos:
 1. Document de text on han de constar els criteris d'avaluació de les unitats
didàctiques treballades, avaluats segons si s'han assolit, si es mostren dificultats,
si li costa o no s'han assolit, la nota global i una valoració de les
competències treballades. (Frases i valoració per a l'informe).
 2. Document de text amb un resum a nivell personal de cada alumne/a d’allò
destacable en funció de la seua personalitat i maneres d'actuar. En el cas de
l'alumnat d'educació infantil tindrem en compte per comentar els següents
aspectes: autoconeixement i gestió de les emocions, relacions afectives i
comunicatives, autonomia personal i ralacional: hàbits. Per a l'alumnat de
primària tindrem en compte per comentar: el desenvolupament maduratiu i
l'adquisició d'hàbits i les actituds globals en front el treball escolar. Segons el cas,
caldrà afegir un apartat d'observacions realitzades pel que fa a la detecció de
necessitats i una proposta per millorar.
▪ El mestre d'Educació Especial caldrà que presente el document de text 2,
amb la valoració de l'alumnat que rep la seua atenció. La tutora tindrà en
compte les aportacions del mestre d'EE a l'hora de valorar els criteris
d'avaluació.
39

4.14.- Funció docent
Seguint la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, entenem la funció docent de la
següent manera:
1. El professorat és l'agent principal del procés educatiu al centre.
2. Altres funcions del professorat:
a) Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i els
mòduls que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum, en l'aplicació de les
normes que regulen l’atribució docent.
b) Avaluar el procés d’aprenentatge de l'alumnat.
c) Exercir la tutoria dels i les alumnes i la direcció i l’orientació global de llur
aprenentatge.
d) Contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal
dels i les alumnes en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral.
e) Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge i cooperatiu
en el procés educatiu.
f) Exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin
encomanades.
g) Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin
encomanades.
h) Col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels
processos d’ensenyament.
i) Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del
recinte escolar, si són programades pels centres i són incloses en llur jornada
laboral.
j) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que han de conèixer i
dominar com a eina metodològica.
k) Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes
irregulars, d’acord amb l’article 34.
3. Les funcions que especifica l’apartat 2 s’exerceixen en el marc dels drets i els deures
establerts per les lleis.
4. L’exercici de la funció docent en els centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya
comporta el dret de participar en els òrgans del centre, d’acord amb el que estableixen les
lleis.
5. La funció docent s’ha d’exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de
coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre i ha
d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els
professionals d’atenció educativa i del treball en equip.
40

5. PRINCIPIS ORGANITZATIUS I DE GESTIÓ
5.1. Objectius generals
1.Vetllar per l'autonomia en la gestió i direcció del centre, funcionament integrat i gestió
descentralitzada.
2. Treballar de manera coordinada i cooperativa entre els docents del centre.
3. Vetllar pel compromís de les famílies en el procés educatiu i l'estímul i el suport per a
fer-ho possible.
4. Afavorir al màxim la relació família-escola i la participació de les famílies en la dinàmica
del centre.
5. Dinamitzar el funcionament i responsabilitat del Consell Escolar per tal que esdevingui
el veritable òrgan de decisió i gestió del centre.
6. Buscar aportacions econòmiques i gestionar-les, juntament amb les que ja es tenen com
a fixes, d’una manera planificada i amb transparència.
7. Recollir i actualitzar la documentació acadèmica de l’alumnat.
8. Aconseguir el respecte i la posada en pràctica dels documents de centre i ZER: Pla
Anual, Normes d'Organització i Funcionament (NOF), Projecte d'Escoles Verdes, Projecte
de reutilització dels llibres de text, Projecte Lingüístic de ZER (PLZ), Pla d'Acollida,
Projecte de Convivència, Pla de Formació de ZER (PFZ).
9. Actualitzar el PEZ (“Projecte Educatiu de ZER”).
10. Elaborar anualment el pla Anual del Centre on es concretaran les accions a realitzar
derivades del PEC i el Projecte de Direcció i la memòria corresponent.
10. Establir relacions de col·laboració, coordinació i corresponsabilització amb altres
escoles, instituts, institucions educatives, administratives i amb l’entorn sociocultural.
11. Potenciar un estret lligam i coordinació entre l’aprenentatge reglat i les activitats
extraescolars.
12. Potenciar la formació permanent del professorat a través d’intercanvis i contactes amb
d’altres institucions i de l’assistència a cursos, seminaris i possibles assessoraments que es
facen a la ZER, derivats del Pla de Formació de ZER, redactat segons les necessitats reals
del professorat del centre i d'acord amb la línia de treball de les escoles que formem la
ZER.
41

5.2. Estructura organitzativa i modalitat de gestió.
Concreció de l’estructura (grups de gestió):
Òrgans de govern ( segons la llei ):
5.2.1. Òrgans col·legiats: Consell Escolar i Claustre de professorat.
5.2.2. Òrgans unipersonals: Directora, Cap d’estudis i Secretària (És un únic càrrec).
Òrgans de coordinació (segons la llei):
5.2.3. AMPA: Junta, Assemblees i trobades amb l’Equip Directiu.
5.2.4. Equips i rols educatius:
- De mestres: etapes, racons, projectes.
- De les famílies: Col·laboradors quotidians.
- De serveis externs: Centre de Recursos (CRP), EAP (psicopedagoga),
Serveis Socials dels Ajuntaments.
5.2.5. L’alumnat.
5.2.6. Personal d’administració i serveis del centre: Administrativa de la ZER, neteja
i manteniment.
5.2.7. Relació amb institucions externes:
- Altres centres educatius: escoles de la ZER, instituts on anirà l'alumnat.
- Administració pública: Ajuntament, Consell Comarcal i Departament
d’Ensenyament, Consell Esportiu...
5.2.8. Eines i canals de difusió i comunicació per a l’organització interna i la relació
externa.
42

ÒRGANS DE GOVERN
5.2.1. Òrgans col·legiats: consell escolar i claustre de professors.
El Consell Escolar és el màxim òrgan de participació i govern del centre
(programació, seguiment i avaluació general de les seues activitats) i hi són representats els
diferents estaments que configuren la comunitat educativa: professorat, famílies, AMPA i
Ajuntament. L'alumnat com n'és poc tots participen del govern del centre, ja que la
direcció del centre manté relació continua.
Tres són les reunions ordinàries que es realitzen durant el curs:
 1 en iniciar el primer trimestre per aprovar el Pla Anual.
 1 en començar el segon trimestre per aprovar si s'escau el pressupost per a l'any
que comença i l'aprovació, si s'escau de la liquidació de comptes de l'any que s'ha
acabat.
 1 en finalitzar el tercer trimestre per fer balanç del curs, escollir les dates de lliure
disposició i aprovar si s'escau el calendari. Se'n faran d'extraordinàries sempre que
hi hague algun tema per parlar i/o comunicar.
L'objectiu principal del Consell Escolar és afavorir la informació, el debat i la
consulta en el si de cada estament i, en funció de tot això, prendre les decisions pel que fa
als aspectes fonamentals de la gestió del centre. Per tal d’assolir este objectiu, com que
valorem profundament la participació real, el diàleg generat per esta i el sentit de
comunitat creat pel consens, les decisions s’intentaran prendre a través del debat i
l’argumentació, intentant evitar el sistema per votacions. Si en algun cas calgués arribar a
la votació es faria per majoria simple de la composició del consell.
El treball dels diferents estaments cal que sigui coordinat i interrelacionat, no
paral·lel, encara que ja sabem que hi ha unes tasques específiques de cada estament.
El claustre de professors/es és l’òrgan col·legiat format pel personal docent del
centre i la seua tasca consistix en el debat sobre l’organització i la planificació d’aquelles
qüestions referents directament a l’acció docent. Hi participen totes les mestres del centre i
alguna vegada els/les especialistes i és presidit per la directora que també fa de Cap
d’estudis, màxim responsable de les qüestions citades anteriorment. Algunes de les
qüestions relacionades amb la planificació educativa del centre, a mesura que es van
concretant, es tracten directament, reflexionadament i àmpliament en altres grups de
coordinació que tractarem en el punt 5.2.4., tals com: etapes, racons, projectes, que
coincideixen en ser les mateixes persones del claustre de professors, donat el reduït
nombre de professors/es del centre.
43

5.2.2. Òrgans unipersonals: Directora, Cap d’estudis i Secretària.
En el cas de la nostra escola, la Direcció assumix tots els càrrecs, ja que és una escola
unitària, amb 15 alumnes actualment, on fins ara érem 2 mestres. Per tant, com que
assumix els tres òrgans citarem les funcions que la direcció desenvolupa:
Com a Directora, vetlla pels trets d’identitat del centre i els seus objectius
generals, és responsable de l’activitat general de l’escola a través de la coordinació de la
seua gestió i la programació general de les activitats. Este treball el desenvolupa
conjuntament amb els altres òrgans de govern, tant unipersonals com col·legiats.
Com a Cap d’estudis li correspon la planificació, el seguiment i l’avaluació interna
de les activitats del centre (sobretot aquelles referents a l’acció docent directa), i la seua
organització i coordinació, també, amb la col·laboració de la resta d’òrgans de govern.
Com a secretària, és responsabilitat seua dur a terme la gestió de l’activitat
econòmica i administrativa de l’escola.
· Equip directiu de ZER: quinzenalment l’equip directiu de ZER i les 3 directores
de cada centre ens reunim de manera rotativa als diferents centres, els dimecres de 09:00
a 12:00. La secretària de la ZER, pren nota i realitza actes de les reunions. Es poden consultar
a la memòria de ZER.
ÒRGANS DE COORDINACIÓ
5.2.3. AMPA: Assemblees, Junta i trobades amb l’Equip Directiu.
L’AMPA com a Associació de Mares i Pares d’Alumnes, representa al conjunt
d’estos, per tal de vetllar pels drets i responsabilitats de les famílies en l’educació dels
xiquets i xiquetes en relació a l’acció educativa que realitza el centre. El curs actual, de 13
famílies, 2 no participen en l'AMPA.
Durant el curs 2010-2011, l'AMPA va renovar els càrrecs i la relació amb l'escola es
va realitzar de manera més fluïda i dinàmica. El curs actual s'aposta per continuar
mantenint una bona relació i gestió amb l'AMPA, per tal de treballar conjuntament per
l'educació dels seus fills/es i optimitzar els recursos personals.
44

5.2.4. Equips i rols educatius.
De mestres: etapes, racons, projectes.
Coordinacions:
Informàtica
Coordinador/a de ZER
Manteniment T-Systems
Competències del coordinador/a:
Correspon al coordinador/a TIC-TAC de la ZER:
· Impulsar l’ús didàctic de les TIC-TAC en el currículum escolar i assessorar al
professorat per a la seua implantació, així com orientar-lo sobre la formació.
· Proposar a l’equip directiu els criteris per a la utilització i l’optimació dels recursos
TIC-TAC del centre.
· Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i
telemàtics del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i
d’assistència tècnica.
· Coordinar la integració de les TIC-TAC en les programacions del professorat i en
l’avaluació de l’alumnat, i promogui l’ús de les TIC-TAC en la pràctica educativa a
l’aula.
· Vetllar per l’optimació de l’ús dels recursos TIC del centre.
Riscos Laborals
Coordinador/a a de ZER
Competències del coordinador/a:
Correspon al coordinador/a de la prevenció de riscos laborals promoure i coordinar les
actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre i, per tant:
· Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i
fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors i treballadores en l’acció
preventiva, d’acord amb les orientacions del Servei de Prevenció de Riscos Laborals
i les instruccions de la direcció
· del centre.
· Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també
en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres.
45

· Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el
pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.
· Revisar periòdicament el pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació a les
persones, els telèfons i l’estructura.
· Revisar periòdicament els equips contra incendis com a activitat complementària a
les revisions oficials.
· Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment.
· Donar suport a la direcció del centre per formalitzar i trametre als serveis
territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona el model "Full de notificació
d'accident, incident laboral o malaltia professional”.
· Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en la
investigació dels accidents que es produeixin en el centre.
· Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en
l’avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre.
· Coordinar la formació de les treballadores i dels treballadors del centre en matèria
de prevenció de riscos laborals.
· Col·laborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currículum de
l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.
De serveis externs: Centre de Recursos, EAP (psicopedagoga), Serveis Socials dels
Ajuntaments.
En la xarxa pública (tant d’ensenyament com de benestar social i família), hi ha
serveis externs al nostre centre que per la seua especificitat esdevenen equips de suport i
col·laboració en la tasca educativa.
En primer lloc, el centre de recursos, tal i com el seu nom indica és un servei al
qual el professorat hi pot recórrer a cercar algun tipus de material (didàctic en diferents
formats, documentació per a la pròpia formació...) i/o propostes de formació que
necessitessin per a la seua acció docent. Adjuntem el Pla de Treball.
Pel que fa a l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic), és un servei
especialitzat que ofereix suport a l’escola en el diagnòstic i seguiment de l’aprenentatge
dels i les alumnes amb necessitats educatives específiques. Els professionals que hi
treballen visiten l’escola, treballen conjuntament amb el professorat tutor/a dels i les
alumnes amb este tipus de necessitats, així com amb el mestre d’educació especial. En el
46

seu cas, per la seua relació directa amb l'alumnat, es procura que la seua acció sigue el
màxim de compartida amb el projecte de l’escola, alhora que procurem que el mateix servei
esdevingue un recurs que pugue repercutir positivament i de manera global en les accions
educatives docents del centre. Adjuntem el Pla de Treball
Els Serveis Socials col·laboren amb l’escola, des dels assistents socials i els
educadors de carrer, per atendre de la manera més adequada i justa possible (des del
diferent tipus d’acció que aquest serveis i l’escola desenvolupen) a aquelles famílies
immerses en algun tipus de problemàtica social que necessite de suport especialitzat. El
curs actual no es prevé fer ús d'este servei.
5.2.5. L’alumnat
El paper de l'alumnat en l’organització del centre cal contemplar-lo en dues esferes o
dimensions. Per una banda, està l'alumnat d'infantil que rep una visió diferent a l'alumnat
de primària i per l'altra banda, a l'inversa. En ser pocs alumnes, cada tutora o especialista
recull les aportacions de l'alumnat i les comunica a la Direcció i a la resta del professorat.
Se'ls escolta i se'ls fa partíceps.
5.2.6. Personal d’administració i serveis del centre: administrativa de la ZER,
neteja i manteniment.
Quan ens referim al Personal d’Administració i Serveis, fem referència a aquelles
persones dedicades a la participació en la gestió de determinats recursos del centre i no
implicats en l’acció educativa de manera directa. Entre ells, a l’escola comptem amb
l’administrativa de ZER, que tot i que està a la Seu “Les Cases d'Alcanar”, ens ajuda de
manera molt directa i des de l'escola li agraïm i valorem el treball que realitza, la persona
encarregada del servei de la neteja i el responsable del manteniment del centre. Estes
persones, encara que no estableixin una relació educativa formal amb els xiquets/es, han
de conèixer el centre i la seua idiosincràsia i implicar-se al màxim en la dinàmica que s’hi
genera.
És important crear un clima de respecte mutu i coherència en el tracte entre el
personal administratiu i de serveis i l’alumnat i el personal docent.
47

5.2.7. Institucions externes
Altres centres educatius
Les escoles de la ZER
Tal i com hem indicat en els primers apartats del projecte, l’escola del Poble Nou del
Delta, forma ZER (Zona Escolar Rural) amb l'Escola Setze de Febrer i l'Escola Marjal.
Compartim especialistes, activitats i trobades.
Per altra banda, l’escola estableix col·laboració amb universitats catalanes,
principalment, amb les quals manté un conveni per a l’acolliment d’estudiants en
pràctiques, des del compromís que l’escola guarda com a espai pràctic i proper a la realitat
professional per a la seua formació. En un altre nivell, l’escola també guarda relació amb
l'ICE pel que fa a la participació en projectes de recerca o grups d’estudi, així com activitats
de formació diverses.
Claustre de ZER: Els dies de reunions seran els tercer dijous de cada més. Les
reunions de ZER les farem en horari de 15:00 a 17:00 i es realitzaran a la seu de la ZER,
menys l'últim claustre abans de la Trobada que es realitzarà al centre que ha de fer la
Trobada de la ZER.
Els instituts on aniran els nostres alumnes:
Coordinació primària-secundària
Per assegurar una bona adaptació dels i les alumnes de sisè cap al Institut de la zona
que els pertoca, es durà a terme la coordinació entre el nostre centre i el centre d’Educació
Secundària. Entre els aspectes rellevants que la coordinació entre centres vinculats hauria
d’incloure, figuren els relatius a:
 Coneixement de l’alumne/a (desenvolupament personal, situació familiar,
capacitats i habilitats bàsiques).
 Concreció i desenvolupament del currículum (priorització d’objectius i continguts,
estratègies didàctiques i metodològiques i criteris d’avaluació de l’alumnat).
 Organització del centre i dels alumnes, dins dels plantejaments d’escola inclusiva.
 Treball conjunt d’escola i institut per establir els criteris per a l’elaboració de les
activitats de reforç d’estiu dels alumnes de 6è d’educació primària que no han
superat satisfactòriament alguna de les àrees de llengua i matemàtiques.
 Seguiment del procés d’adaptació a l’institut dels alumnes de 1r d’ESO.
48

En el traspàs d’informació de l'alumnat, lliurarem, a petició del centre d’educació
secundària, una còpia de l’historial acadèmic, de l’informe individualitzat i de l’informe
dels resultats de la prova d’avaluació de 6è d’educació primària. Per facilitar una adequada
atenció als i les alumnes que s’incorporen a l’educació secundària, este traspàs
d’informació s'intentarà fer abans del 30 de juny, comptant amb la col·laboració de l’EAP
en el traspàs d’informació referida a l'alumnat amb necessitats educatives específiques.
Com a novetat del curs anterior (2010 - 2011), en la informació de traspàs al centre
de secundària també s’inclourà la relació dels i les alumnes que han de fer les activitats de
reforç d’estiu i una còpia de les activitats encomanades. Estes activitats es tindran en
compte en l’avaluació inicial de 1r d’ESO. Al web "Currículum i organització" trobareu
Orientacions per a les activitats de reforç d'estiu.
Així mateix, es farà tot el possible per realitzar una entrevistes entre els tutors/es del
darrer cicle de l’educació primària i els tutors/es del primer curs de l’educació secundària
obligatòria del centre o centres vinculats, per tal de completar la informació sobre
l'alumnat en relació amb els seus aprenentatges.
L’administració pública
L’escola es relaciona amb diferents institucions públiques, unes vegades de dintre a
fora i d’altres a l’inrevés amb l’objectiu de transmetre la situació i necessitats del centre per
tal de gaudir de diferents recursos i així millorar-ne la qualitat.
Amb el Departament d'Ensenyament mantenim una relació pel que fa a la dotació
de professionals, material i econòmica, també rebem el servei de l’ EAP; així mateix manté
un lligam amb la inspecció del Departament d’Educació.
Pel que fa a la relació amb l'Ajuntament, trobem tres nivells:
 1. Consell Escolar: un representant de l’Ajuntament.
 2. Consell Escolar Municipal: un representant de l’AMPA i la direcció del centre.
 3. Dotacions econòmiques de l'Ajuntament per projectes presentats.
Amb el Consell Comarcal del Montsià manté relacions pel que fa activitats
concretes, àrea d'esports i beques.
Amb el Consell Esportiu es gestionen activitats relacionades amb el PCEE.
49

5.2.8. Eines i canals de difusió i comunicació per a l’organització interna i la
relació externa.
En este apartat volem tractar tots aquells instruments i dinàmiques que faciliten al
centre tant la seua difusió informativa cap a l’exterior (persones o institucions que no
formen part de la comunitat educativa) com la transmissió informativa interna adequada
per gestionar qualsevol tipus d’activitat pròpia del centre. És evident que molts dels òrgans
que fins ara hem descrit ja constitueixen en ells mateixos dinàmiques de difusió i
comunicació, però ara volem tractar aspectes o elements d’informació més explícits.
A nivell intern, i de cara a l’equip docent, s’utilitza una pissarra de suro, situada a
l'aula d'informàtica, en la qual es poden trobar informacions de tipus merament informatiu
al voltant de cursos o activitats de formació, notícies rellevants... i d’altres relacionades
amb el funcionament intern del centre pel que fa al calendari de les trobades, reunions,
festes, sortides, activitats complementàries o equips de treball.
Des de la meitat del curs passat que disposem d'un expositor fora de l'escola on
pengem informacions diverses interessants per a les famílies i també per a la gent del
poble. En el cas que l'AMPA vulgue penjar alguna cosa, només li ha de comunicar a la
Direcció.
També a nivell intern, quan es realitzen els Claustres i els Consells Escolar, s'anoten
al llibre d'actes els temes tractats i els acords presos.
Ja a nivell extern, per a la difusió del caràcter del centre com a comunitat educativa,
podem parlar de dos grans instruments. Per una banda, el tríptic informatiu, que es facilita
a totes les famílies interessades a dur els seus fills/es a l’escola o a d’altres persones que
visitin o desitgin conèixer l’escola, com a “document” que intenta recollir de manera
resumida els trets d’identitat del centre. Per altra, este curs tornem a apostar per fer un
blog del centre, on podrem donar a conèixer i compartir amb la resta de la comunitat
educativa, aquells aspectes d'identitat del centre, així com algunes històries d’aula viscudes
en les nostres classes. Caldrà valorar el temps i els recursos personals.
Seguint en l’àmbit de difusió externa, cal considerar també l'assessorament que es
realitza a altres escoles pel que fa al treball per projectes, una de les metodologies que es
porta a terme al centre.
50

També a nivell extern, organitzem tríptics per anunciar les festes que celebrem amb
l'ajuda de l'alumnat en l'organització del tríptic, l'elecció de les activitats, disseny del
dibuix..., el qual es reparteix entre les famílies i la gent del poble.
El “bando” sol ser un dels canals utilitzats per comunicar-nos amb la comunitat
educativa en general, donat que comuniquem a tota la població algun fet concret que
realitzem a l'escola.
51

6.- PROJECTES D'ESCOLA
6.1.- Projecte d'Escola Verda
El vam iniciar el curs 2010-2011. Per saber més coses sobre el programa és pot
consultar el document del Projecte. Els projectes que a continuació detallem, són
anteriors al projecte d'escoles verdes, però pensem que estan dins del mateix projecte:
Reduir, reutilitzar i reciclar
Creiem i fomentem la posada en pràctica de les 3R com a acció humana
sostenible, directa i positiva per conservar el nostre medi.
Plantem arbres.
Apostem per l'entorn de l'escola, sobretot, pel pati. Cada curs escolar
planifiquem i decidim entre tots i totes quins seran els arbres o plantes que plantarem.
Fins a l'actualitat hem plantant: pins, maçaner, mandariner, oliver, ginjoler, mangraner,
llimer i pruner.
L'Hort Escolar.
Fa cinc cursos fem l'hort escolar i que realitzem activitats curriculars entorn
a l'hort. Pensem que el treball que realitzem és molt positiu per a l'alumnat i professorat i
s'obtenen bons resultats.
6.2.- La Biblioteca d'Aula.
Portem 4 cursos treballant amb i per la biblioteca d'aula que hi ha cada aula. Amb
l'ajuda de les famílies i del propi alumnat, hem anat realitzant diferents tasques:
esporgació, reparació de llibres, classificació, introducció dels llibres a la base de dades
del programa epergam...
La biblioteca de l'escola està dividida en tres espais deferents: biblioteca d'aula
d'infantil i biblioteca d'aula de primària i l'espai del rebedor on hi ha diverses
prestatgeries amb materials de consulta i recursos didàctics per als docents. Tots tres
espais, formen la biblioteca de l'escola, per tant, podran ser consultats pels diferents
membres de l'escola en el cas que sigue necessari. El que no es troba a la biblioteca d'aula
es pot trobar en els altres dos espais que formen la biblioteca escolar.
Tot i no formar part del Projecte “PuntEdu”, ens sentim part d’ell i de fet l’estem
portant a terme, però sense tenir els recursos ni la dotació econòmica que et proporciona el
Projecte PuntEdu.
52

Les biblioteques escolars són un espai d’aprenentatge on es troben recursos per
donar resposta a les necessitats curriculars, contenen informació i literatura en diferents
suports, són un element clau per promoure la utilització de diferents recursos educatius,
contribuir-hi, i facilitar l’adquisició dels coneixements i de les tècniques necessàries perquè
l’alumnat aconsegueixi, de manera gradual, una autonomia en l’aprenentatge.
Per tal d’incentivar i fomentar la lectura, des de l’escola ens plantegem diverses
activitats per tal de fomentar-ho.
El professorat responsable de la biblioteca escolar, que és el qui en fan ús, exercirà les
funcions següents:
· Organitzar la biblioteca escolar i vetllar pel seu manteniment i funcionament.
· Facilitar informació a la resta de professorat sobre els recursos disponibles per al
desenvolupament del currículum.
· Orientar el lector en la cerca de les seues demandes, en les seues possibilitats
lectores, en els seus interessos, en l’ús de la biblioteca i els seus recursos.
· Promoure les activitats relacionades amb la lectura: elaboració de bibliografies i
exposicions temàtiques, presentació de novetats, elaboració de guies, organització de
debats literaris...
· Impulsar el pla de lectura del centre emmarcat dins el projecte lingüístic.
· Elaborar eines i materials que facilitin la tasca del claustre per a la millora de
l’activitat educativa.
· Establir canals de comunicació i de difusió de la informació per a tota la comunitat
· Establir coordinació amb els serveis educatius.
· Col·laborar amb la biblioteca pública i els plans educatius d’entorn.
Fa dos cursos, la Direcció del centre de l'Escola del Poble Nou del Delta va realitzar
el curs telemàtic de biblioteca escolar 1: gestió, organització i dinamització de la biblioteca
escolar. El curs actual realitzarà un curs telemàtic de Pla de Lectura de Centre, per tal
d'aprendre a elaborar-lo i tenir recursos i estratègies per fer-ho.
6.3.- Llengua estrangera: anglès a infantil, 2 hores setmanals.
Gestionades les hores de llengua estrangera: anglès, que l'especialista, com a mínim
a de fer a Primària (2h.), es fan dues hores d'anglès a infantil. Fa quatre cursos que es fa
anglès des de P3 i els resultats són positius. La última mitja hora de la sessió d'anglès des
del curs anterior la fa tot l'alumnat de l'escola junt i es realitzen activitats entorn l'hort
escolar amb anglès.
53

6.4.- Educació per a la salut.
a) La Roda dels esmorzars.
És un projecte on les famílies s’han d’implicar i contribuir a una bona dieta. Es
proposa uns aliments saludables que l'alumnat haurà de portar per esmorzar, sense que
hi hague un dia concret per portar-los: iogurts i làctics, fruites secs, entrepans, cereals,
fruita i galetes. En cap cas es podrà portar “bolleria” industrial i xocolate per esmorzar.
b) Pla de Consum de fruita a les Escoles.
Este curs serà el segon any que formem part del programa mitjançant un conveni
del Departament d'Educació i el Departament d'Agricultura. El pla consistix en què un
cop al mes ens subministren fruita a l'escola i ens la mengem per esmorzar tot l'alumnat i
professorat del centre. Els docents haurem de treballar aspectes relacionats amb la fruita
que ens estem menjant.
c) PCEE
Fomentem el desenvolupament psicomotor i l'aprenentatge de les habilitats
necessàries per a la pràctica de diferents esports creien i formant part des del curs 2008-
2009 del Pla Català de l'Esport a l'Escola. Per saber més coses del PCE es pot consultar la
memòria de cada curs.
6.5.- Projecte de reutilització dels llibres de text.
Des del curs 2008-2009 el centre porta a terme un projecte de reutilització de
llibres de text i material curricular subvencionat pel departament i l'Ajuntament. Per
saber-ne més coses, es pot consultar el document del Projecte de Reutilització del material curricular i
llibres de text.
6.6.- Projecte de Direcció
La Direcció afronta un cinquè any i els diferents documents que s'han anat
elaborant, conformen el Projecte de Direcció. El curs actual, es presentarà a la
convocatòria.
Objectius de treball:
- Vetllar pel desenvolupament de la Programació Anual i funcionament de la mateixa
- Fer partíceps al professorat i ajudar-los en el dia a dia de l'escola.
- Transmetre la metodologia i línia de treball del centre al professorat.
- Proporcionar els recursos i les eines necessàries per al bon funcionament i gestió
del centre.
– Promoure la participació i implicació de les famílies en la tasca educativa.
54